Hi ha moments de la vida on trobar la riquesa no és aconseguir posicions, ni bens materials, ni tenir més o menys amics, de més o menys qualitat, sinó mirar cap dins d'un mateix i decidir que allò que ets és allò que tens. Que, de tot el que has aconseguit, mai no t'emportaràs res, només deixaràs allò que hagis descobert a les persones que han passat pel teu costat i en això consisteix la vida: en passar, anar fent un camí on sempre hi ha clots i planures, on hi ha precipicis i dreceres...
I que durant tot el camí t'aniràs trobant unes portes que pots obrir per veure què amaguen i continuar per allí si vols, o bé tancar-les i deixar-les de banda un cop has descobert que allò que hi havia no t'interessa. Mai ens podrem trobar a nosaltres mateixos/mateixes fins que no ens enfrontem amb les veritats que, sovint, ens desagraden.
Benjamin Disraeli va dir: "El major bé que pots fer als altres és, no només compartir les teves riqueses, sinó mostrar-los també les seves." i per aquests camins que recorrem, i per aquestes portes que obrim, aquesta hauria de ser la "nostra veritat"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada