Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 26 d’abril del 2016

LA REVISTA

La revista és un subgènere de la comèdia. Sorgeix del anomenat show business del segle XIX, on es concentraven altres tipus d’entreteniment públic, com el burlesques, vaudeville, extravaganza, travesty, cabaret, music hall: espectacles dramàtics y satírics on es parodiaven diversos fragments d’obres clàssiques i temes socials com el comportament de l’aristocràcia, els codis d’etiqueta i la indignació popular.
El gènere de revista pren diversos elements d’espectacles enfocats al públic masculí adult, destacant el burlesque i el cabaret que es caracteritzaven por incloure entre els seus números teatrals, algunes representacions d’escenes eròtiques en què participaven les dones. Les imatges de promoció sempre eren de dones erotitzades.
El gènere de la revista teatral es desenvolupa a partir de 1890, i era originalment una col·lecció de breus presentacions dramàtiques, cançons i rutines de dansa, similars a les d’un espectacle de varietés, però al voltant d’un argument o tema específic.
El segle XIX consolida diferents números que requerien vestuaris ostentosos, amb molt color  i una estètica flamant i glamurosa.


A principis del s. XX es converteix en un entreteniment perfecte per a la població, va abastar tanta popularitat, que s’anomenà L’Època Daurada del Revue, període 1930 - 1940. Els espectacles ja incloïen diferents arguments eròtics, números musicals, una major producció i diferents elements que el converteixen en el que es ara coneixem. Els espectacles de revista van començar a centrar-se en un personatge femení específic, interpretat per una actriu de gran bellesa i talent, tal celebritat era la vedette.


Nosaltres així anem treballant, investigant en les tècniques específiques de la Revista de Varietés...
i preparant-ho tot per a que l'espectacle no deixi ningú indiferent...
 


CONTINUEM

Continuem preparant un parell de farses amb gent gran, ara ja comença a tenir una certa presència, ha costat, però són un grup de gent treballadora... finalment estic convençut que el públic s'ho passarà teta... però no podem abaixar la guàrdia.Us deixo algunes imatges dels assaigs, la qualitat de les fotos no és molt bona, i el meu mòbil tampoc.

 I, mentrestant, jo vaig prenent notes de les coses que cal corregir i millorar...

dissabte, 23 d’abril del 2016

126 FINESTRES OBERTES A LA FELICITAT




dimecres, 20 d’abril del 2016

PENSIVE PUPPETS

Em meravella la capacitat d'expressar que tenen els objectes quan són manipulats per algú que té alguna cosa a dir.
Avui he descobert un text que m'ha semblat meravellós mentre buscava maneres de fer un nou titella, i aquí us el comparteixo...

1. Què passaria si alguna cosa ens succeís?
2. Què vols dir?
1. Si no poguéssim actuar mai més; si deixessin d'existir titellaires que sabessin com fer-nos treballar.
2. Ens posarien en un museu, potser. Que solitari serà... enterrats en una gàbia de vidre.
1. Correcte... Potser ens posaran amb algunes boniques màscares africanes.
AMBDÓS: (adreçant-se al públic) Sisplau, si algú de vostès ens veu alguna vegada en un museu, feu-nos un gest amb el cap; serà el senyal que ens han vist en millors dies, i que tenim un lloc no només al museu, sinó en els seus cors.
(Pensive Puppets de Nina Efimova)

dimecres, 13 d’abril del 2016

MIL MANERES... (SER O COSER)

Com us havia dit aquí van unes quantes imatges de l'espectacle. Crec que són prou expressives de la feina que han arribat a fer aquest grup de persones que no havíen tingut cap mena de connexió amb el teatre des de la part de l'escenari. ARTISTES!... Quan a les persones els retornem les ganes d'imaginar com poden ser les seves històries, i de fer-ho de manera teatral, en un espai, intentant explicar accions sense objectes, només amb el moviment, es crea una mena de gimnàstica mental i corporal que ens retorna aquella capacitat creativa que teniem d'infants i que mai hauríem hagut d'haver perdut.
Són importants, clar que sí, l'escolta, l'atenció i l'acompanyament, però encara ho és més el retrobar-se amb la creativitat pròpia. Cada cop més m'adono que acompanyar en aquests espais i viatges creatius a mi m'aporta un aprenentatge i un creixement personal que es va acumulant a la meva pròpia creativitat, per tant, quan algú em diu: "jo no sóc una persona gaire creativa" em dedico a preguntar que fan en el seu dia a dia, i descobreixo que hi ha milions de maneres de ser creatiu:
- la creativitat artística, 
- la creativitat familiar
- la creativitat en comú
- la creativitat culinària
- la creativitat de vida...
Si alguna cosa no se'ls pot negar a totes aquestes persones amb qui he tingut el plaer de treballar és que tenen unes històries de vida que hauríen de servir d'exemple a tothom qui, en un moment o altre, s'enfrontarà amb una activitat de cura d'algú proper.
FELICITACIONS!!!!.








I, encara més plaer, gaudir de l'honor de tenir una part dels membres del grup DARÀNIA intervenint en el nostres espectacle, fent-ne el tancament que és, a la vegada, l'inici d'un viatge. D'un viatge que ens pot portar tan lluny com cadascú desitgi, perquè el món on vivim ens limita molt, però la imaginació no!




dilluns, 11 d’abril del 2016

IMAGINA - DARÀNIA

Amb aquest tema vam començar a moure les nostres anècdotes viscudes i imaginades per treatalitzar-les camí de les MIL MANERES D'ENFRONTAR UN NOU DIA !!


diumenge, 10 d’abril del 2016

MIL MANERES D'ENFRONTAR UN NOU DIA

Hi ha maneres i maneres... moltes... a mi m'hi han ensenyat un grup de persones a les quals he d'estar agraït per l'enriquiment que m'han aportat. Per la seva qualitat humana i artística, perquè tothom portem dins nostre l'ARTISTA que en algún moment de la nostra vida es va quedar adormit a l'espera d'una oportunitat per manifestar-se personalment i col·lectivament. Aquí us les/els deixo. Una meravella, en tornaré a parlar més endavant...


dissabte, 9 d’abril del 2016

CLIC - COSSOS MUTANTS

Es veu molt fosc però avui hem tingut TOTA UNA EXPERIÈNCIA podent passar el treball que veníem fent a l'Aula de Teatre, cap al Museu de LA PANERA. 
Tot canvia, adaptar, repensar, redescobrir, mutar... CREAR DE NOU des del que ja tenim. 
SPECIFIC SITES!




dissabte, 2 d’abril del 2016

126 FINESTRES OBERTES A LA FELICITAT

Després d'uns quants assaigs i de convèncer les persones que el Teatre no ha de ser una cosa que espanti, ja que tothom és capa de desenvolupar petites històries damunt d'un escenari, finalment vam presentar el conte amb la formiga del PIJU a la Sala Gran de l'Auditori Enric Granados de Lleida.
Un plaer col·laborar en aquest projecte que pensa en les persones abans que en la política, la creença o el capital... coses a les quals ens està malacostumant la societat actual i els que creuen que en tenen la clau! Gràcies a tothom per fer-ho possible!!