Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de novembre del 2011

MIREM-NOS EN POSITIU

dilluns, 28 de novembre del 2011

VIOLETES ENTRE EL ROSTOLL



En l'acte Homes i Dones: paraules de pau
Llegint el Poema del Felip Gallart; i al límit de la emoció... de fet, mentre assajava mai vaig poder acabar de llegir el poema sencer... Em connecta massa amb la meva realitat familiar... Una autèntica joia poder llegir aquest poema en públic...

divendres, 25 de novembre del 2011

MANS QUE OFEREIXEN... CORS QUE COMPARTEIXEN...

...complicitats, carinyo, experiències, amistat, coneixements, ajut, abraçades, històries, comunicació, bagatge personal, experiències inscrites a la pell i sota la pell, VIDA...
sabem molt més deprés que abans?... si més no jo tinc la sensació que després d'un llarg cap de setmana extenuant, estic menys cansat que abans de començar-lo, segurament serà perquè he alleugerit pes...

dimarts, 22 de novembre del 2011

ALGUNES FRASES PER PENSAR


"No m’interessa ni el teatre físic ni el teatre de paraula, ni el teatre, sinó l’experiència viva en la seva manera de revelar-se".  (Jerzy Grotowski)
"La clave está en hacer, hacer lo que sea pero hacer mucho... y ¿cuándo vivimos?... A veces se me olvida vivir... vivir sin prisas, sin conformarme, vivir a mi manera sin temor a morir" (AnuraTeatro)

En aquestes frases hi he de pensar i desenvolupar-les, perquè em diuen alguna cosa de mi mateix, però encara no sé ben bé el què... I crec que ho he de combinar amb una altra idea que em va dir el Jordi Romera l'altre dia i que em ronda pel cap...
"De vegades estem en un camí, que ja ens sembla molt interessant, però potser hauríem de pujar a la muntanya i veure tots els camins possibles des d'allà dalt i escollir de nou." 
Que gran el Jordi, per si estava poc desmuntat... acabem de desmuntar???... o comencem a reconstruir ???


DAYDREAM de NUYANWORKS

Un espectacle multimèdia en el que vaig tenir el plaer de participar durant la Fira de Tàrrega d'enguany. Gràcies Jordis !


El fet és que quan el Jordi Duran em va demanar la col·laboració no m'ho vaig pensar ni un moment. Fa molt de plaer treballar amb artistes joves que tenen idees, i saber que els pots donar un cop de mà... tot i que jo només em vaig limitar a fer una petita posada en escena amb el Jordi Guim, l'artífex de tot el que podeu veure al video... però el dissabte vam estar a casa seva acollits per la familia i un grup d'amics i amigues artistes, joves, i creatius, la qual cosa em fa pensar que no tot està perdut, que ja poden retallar el que vulguin, sempre hi haurà gent disposada a lluitar per la creació, i per donar suport als artistes i les artistes.

Endavant amb la feina ben feta!!!

dilluns, 21 de novembre del 2011

VAMOS AL BAR DE LOS ABUELOS A ECHAR LA ÚLTIMA !!!

Al bar de Corbins amb els hostes que tenia a casa, després d'un dia dur de dinàmiques de treball amb l'Héctor Aristizábal i tota la gent de l'aldea Lleidatana de la Comunicativa... i abans d'anar a dormir, sense son... una partideta al futbolín, una cerveseta, la Dúrcal, Sabina i una mica de dancing i de Dirty Dancing... amb molt de carinyo... i emoció.


dimecres, 16 de novembre del 2011

"Soledad" - Astor Piazzolla & Conjunto Electrónico



dimarts, 15 de novembre del 2011

QUE N'ÉS DE BO TRENCAR ELS ESQUEMES !

La vida quotidiana ens va marcant uns camins que seguim, uns esquemes que repetim habitualment... no només pel que fa a la nostra feina, a les nostres aficions o a les nostres emocions. Estem habituats a estar anestessiats emocionalment, per això quan se'ns desmunta aquesta anestèssia sol fer-nos por... De nou, un taller de Teatre de l'Oprimit descol·loca, recol·loca i fa valorar coses, algunes te les afirma, altres te les destrueix, però donar-se aquest espai per sentir, i sobretot per reconéixer allò que sentim és magnífic.
Amb els ulls plorosos en una foto de la Johana
Les emocions són una cosa pròpia que -segons el meu parer- cal defensar, no importa quantes vegades ens sentim desil·lusionats, decebuts o traïts (com diu el David "demà comença un altre dia i el sol sempre acabarà sortint tard o d'hora").
Em quedo amb una frase que va dir l'Hèctor: "Humà, Humus i Humor tots tenen la mateixa arrel per tant els hem de tractar com iguals." 
I afegeixo unes paraules que em va enviar fa poc una amiga:
"Quien te lastima te hace FUERTE,quien te critica te hace IMPORTANTE, quien te envidia te hace VALIOSO, y a veces es divertido saber que, aquellos que te desean lo peor... tienen que soportar que te ocurra LO MEJOR!!!"

dijous, 10 de novembre del 2011

EL TRESOR VERITABLE

Hi havia una vegada un derviche que era molt savi i que vagava de poble en poble demanant almoina i repartint coneixements a les places i els mercats del regne.Un dia, mentre mendigava al mercat de Ukbar se li apropa un home i li diu:
- Anit vaig estar amb un mag molt poderós, i ell em va dir que vigués avui aquí, a aquesta plaça. Em va assegurar que em trobaria amb un home demanant almoina i que aquest captaire, malgrat el seu aspecte miserable, em donaria un tresor que canviaria la meva vida per sempre. Així que quan t'he vist m'he adonat que tu eres l'home, ningú té pitjor aspecte que tu… Dóna'm el meu tresor.

El derviche el mira en silenci i fica la mà en una bossa de cuir que porta penjant de l'espatlla.
- Deu de ser això – li diu… i li apropa un diamant enorme.
L'altre se sorprèn.
- Però aquesta pedra ha de tenir un valor increïble.
- Si? Pot ser, la vaig trobar en el bosc.
- Bé. Aquesta és. Quant t'haig de donar per ella?
- No tens per què donar-me res. Et serveix per a alguna cosa? A mi no em serveix per res, no la necessito, emporta-te-la.
- Però me la dones així… a canvi de res?
- Sí… sí. No és el que el teu mag et va dir?
- Ah! Clar. Això és el que el mag em va dir… gràcies.
Molt confós l'home agafa la pedra i se'n va. Però mitja hora més tard torna. Cerca al derviche a la plaça fins que el troba i li diu:
- Pren la teva pedra…
- Què passa? – li pregunta el derviche.
- Pren la pedra i dóna'm el tresor – diu l'home.
- No tinc res més per donar-te – diu li derviche.
- Si que ho tens… vull que em donis la manera de poder desfer-me d'això sense que em molesti.
Diuen que l'home va romandre al costat del derviche durant anys fins que va aprendre com desfer-se de les coses que ja no necessitava.

dimecres, 9 de novembre del 2011

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL – COM AFRONTAR LA TRAICIÓ ?

La traïció suposa que una persona o grup de persones traeixi un compromís, acord o norma "de respecte" amb finalitats egoistes fingint ser honest.
(...)
Formes correctes d'afrontar la traïció
1.- Analitzar les causes i recordar que si la persona que va cometre la falta no té un nivell de valors equilibrat i molt menys maduresa emocional, mentir és més fàcil per por de ser ella mateixa, així com per sentir-se inferior. Un traïdor(a) solament és un ésser ple de por, prejudicis i mal maneig d'emocions que arriba a la teva vida per ensenyar-te a madurar, encara que no ho creguis.
2.- Afrontar la veritat i dir-li al traïdor(a) el seu error per poder saber les causes d'aquesta conducta. Descobrir la veritat pot ser dur, però ens obre la porta cap a l'oblit i el perdó. I si es considera que la persona que va cometre l'error no suportaria escoltar-te doncs donar-li-ho a entendre d'alguna manera, encara que sempre resulta millor dir el que se sent.
3.- Decidir amb calma si es desitja continuar mantenint nexes amb la persona que t'ha traït o si prefereixes apartar-la. Ull, que aquí entra la importància d'escoltar els arguments del que falla per poder descobrir si val la pena donar-li una oportunitat. No existeixen éssers perfectes i si realment existeix penediment amb el temps es pot restablir els nexes de confiança i cordialitat.
4.- No viure recordant-li al traïdor(a) els seus actes una vegada que se l'ha decidit perdonar perquè solament seria hipòcrita i es buscaria afany de venjança quotidiana.
5.- No explicar-li a tothom el que aquesta persona et va fer amb la intenció que el (la) mirin malament perquè és madur viure els problemes personals en silenci, solament pots compartir-ho amb les teves amistats més intimes, aquestes que saps que són discretes i resulten un suport per a tu.

Indubtablement ser traïts és part de la vida, és una prova que es passa en algun moment a qualsevol nivell. Algunes persones les han viscut totes i unes altres, alguna especialment que va canviar la seva conducta i percepció sobre la vida. Qui traeix, segurament, és una persona infeliç en molts aspectes de la seva vida, sense rumb fix i sense fe en ell (ella) mateixa. Et preguntaràs per què et va escollir a tu per danyar-te?. La resposta és que avui ets tu, però va poder ser una altra persona perquè qui va fallar viu en crisi interior, en emergència, amb dolors que no s'anima a mirar i davant ells solament cedeix a la por, egoisme i individualisme; l'honestedat és un rol que no va aprendre a portar amb fermesa.

Si alguna vegada sents que no ets feliç en algun aspecte de la teva vida, recorda que el camí no és el parany, la mentida, ni amagar-se, aquest camí solament t’omplirà de profunda confusió, angoixa i et robarà la calma.
Fes una avaluació de les teves insatisfaccions, analitza quines tenen solució i recorda que dir la veritat i decidir ser honests en tot evitarà que la teva consciència carreguin amb un pes inútil que solament t’emmalalteix. Després reprèn la teva vida amb tranquil•litat i decideix canvis interns que es reflecteixin en tots els àmbits de la teva vida, perquè només hi estem de pas.

dilluns, 7 de novembre del 2011

LA ESTRATEGIA DEL CARACOL

Fa gairebé 10 anys, vaig veure una peli colombiana que em va sorprendre... una pel·lícula de 1993 dirigida i produida per Sergio Cabrera. L'obra és un relat de ficció sobre la llibertat i  la solidaritat, una metàfora de l'assetjament immobiliari, inspirada en un fet real. Parla de les penúries d'algunes families d'ingressos molt baixos. La divisió entre rics i pobres i les seves relacions en un sistema social altament estratificat. Aniria molt bé que es pogués tornar a veure en un moment com l'actual, encara que no crec que les televisions públiques la programin, no fos cas que totohm comencés a tenir idees....

Una bona estratègia !!!
Us en deixo l'enllaç on podeu trobar informació, jo miraré de recuperar-la... i tornar-la a veure.

divendres, 4 de novembre del 2011

CRÓNICA DEL DESASOSIEGO 1: EL CAMINO

Las noches que no puedo dormir, escribo.
Describo mi angustia, mi pánico a todo lo que me rodea.
Cuantas veces uno inicia proyectos que tiene que abandonar por el camino y se pregunta: ¿Quién te hace abadonar los proyectos, el camino... o las personas que te encuentas por él, en él?

Creo que nunca estuve tan preparado para la vida como lo estoy ahora, y sin embargo me pregunto si la vida estará preparada para mi. Debería apagar la luz e intentar dormir un rato más.
4:36... ni tan sólo llego a la hora de psicosis de Sarah Kane.
Vacio de materia gris. Rey Lear. Ulisses de James Joyce. Cambalache. Que el mundo es y será una porqueria ya lo sé...
¿Por qué nadie hace un reality sobre el insomnio?
Quizá seria mejor coger un libro y leer. Intentar leeeeeeeer.
¡Qué fuerte! Página 186, leo: "Cuando el camino es correcto se tiene la certeza de no estar perdido, se siente la satisfacción de saber que uno ha encontrado el rumbo."
UNO. De nuevo el tango. Tengo que practicar acordeón.
Uno busca lleno de esperanzas el camino que los sueños prometieron a sus ansias. Sabe que la lucha es cruel y es mucha pero lucha... sigo, página 187:
"y tampoco es tan fácil, sobre todo si el sentido de tu vida es UNO pero tu meta inmediata es OTRA, y debes elegir entre el placer de conquistar esta y la serenidad que promete seguir a aquel. Especialmente -blablabla- cuando tus pasos coinciden con aquello que, aunque no seas consciente, le da sentido a tu vida, cuando, aun sin saber por qué, te sientes feliz."
¡Toma!... y ahora, apaga la luz y duerme.
página 189: "Jung es uno de los que sugerían que aquellos que no aprenden nada de los hechos desgraciados de su vida, fuerzan a la conciencia cósmica a que reproduzca hechos similares para que puedan incorporar lo que debían haber aprendido la primera vez que pasó."
Filosofia Oriental. Cultivar la paciencia. Lao Tzi.
Siempre acabo encontrando en los libros las pistas para seguir el camino. Apago la luz. Y a soñar.