Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 26 de gener del 2011

ÀNSIA I NECESSITAT D'AIRE

Una de les coses que un s'adona quan porta un temps pensant en el què vol i en el què té, és que no es pot fer córrer a aquells que encara no saben caminar, com sempre, la sabiduria hindú és aclaridora. La necessitat que un té d'alguna cosa potser no és la mateixa que tenen els altres. Us deixo un conte que m'ha fet pensar pensar...

"Era un padre de familia. Había conseguido unas buenas condiciones de vida y había enviudado, después de que sus hijos se hicieran mayores y encauzaran sus propias vidas. Siempre había acariciado la idea de dedicarse a la búsqueda espiritual y poder llegar a sentir la unidad con la Conciencia Universal. Ahora que ya no tenía obligaciones familiares, decidió ir a visitar a un yogui y ponerlo al corriente de sus inquietudes, pidiéndole también consejo espiritual.
El yogui vivía cerca de un río. Cubría su cuerpo con un taparrabos y se alimentaba de aquello que le daban algunos devotos. Vivía en paz consigo mismo y con los demás. Sonrió apaciblemente cuando llegó hasta él el hombre de hogar.
-¿En qué puedo ayudarte? -preguntó cortésmente.
-Venerable yogui, ¿cómo podría yo llegar a percibir la Mente Universal y hacerme uno con Ella?
El yogui ordenó:
-Acompáñame.
El yogui condujo al hombre de hogar hasta el río. Le dijo:
-Agáchate.
Así lo hizo el hombre de hogar y, al punto, el yogui lo agarró fuertemente por la cabeza y lo sumergió en el agua hasta llevarlo al borde del desmayo. Por fin permitió que el hombre de hogar, en sus denodados forcejeos, sacara la cabeza. Le preguntó:
-¿Qué has sentido?
-Una extraordinaria necesidad y ansia de aire.
-Pues cuando tengas esa misma ansia de la Mente Universal, podrás aprender a percibirla y hacerte uno con ella.

dijous, 20 de gener del 2011

REGRESSIÓ

L'altre dia, parlant amb la Margarida, vam descobrir que compartiem un record infantil, el dels xiclets; tot i que ella recordava els xiclets bazoka dels que jo en tinc una lleu presència en la memòria, i jo els dunkin, els regals dels quals durant molts anys em van acompanyar perduts pels calaixos de les "mesites de nit" de la meva habitació.

Ara fa pocs dies que estava endreçant les esgolfes de casa meva i vaig trobar un album de cromos ("sants" li deiem al poble, suposo que com a reminiscència de les estampes que col·lecionaven les nostres padrines) que penso que guardaré durant molts anys, perquè crec que és l'unic que vaig poder acabar mai, i és que segurament em vaig deixar una gran part de la paga per comprar-los i canviar els repetits amb les nenes al pati de l'escola.
Per cert, tot i que potser no li interessa a ningú, les esgolfes de casa meva ja estan gairebé endreçades, i he llençat un munt de porqueria i un munt de "pongos"que guardava per si algun dia els podia usar en algun espectacle...
Ara ja només em falta acabar de posar ordre a les esgolfes del meu cervell.

dilluns, 17 de gener del 2011

LA MEVA OBSERVACIÓ DE LES ESTRELLES (LES ALTRES)

Quan les coses es torcen, només cal observar el rumb de les estrelles, i potser així, ens serà més facil tornar a trobar el camí. Hi ha estrelles la llum de les quals perdura durant molts i molts anys... altres s'apaguen "de seguida". L'univers està en sintonia, i mentre algunes persones van a la recerca d'exoplanetes habitables, unes altres intentem fer prou habitable el nostre.
Mentre a alguns els sembla que no hi ha res més enllà del que poden veure, altres són condemnats a la foguera per anar avançats al seu temps...
Es curiós lo poc que canvien les coses en tants segles de diferència. Giordano Bruno va ser cremat pel Sant Ofici de la Inquisició el 1600 per entendre que hi ha persones que quan les treus del seu àmbit d'enteniment, la nova visió els suposa un canvi tan gran de paradigma que els entra el pànic i llavors es resisteixen al canvi, acusant a aquells avançats d'heretgia.
No sé res de l'univers, però m'agrada com ho expliquen algunes persones.
Gràcies, Ramon, per convidar-me a pujar a Àger i per deixar-me descobrir i descobrir-me !