Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 24 de gener del 2015

OBJECTIU RINOCERONTS

JA ESTÀ !
EL RINOCERONTE - Eugene Ionesco
Probablemente estemos ante la obra teatral más conocida de uno de los principales nombres del teatro del absurdo. Ubicaba elementos cómicos y dramáticos en historias significadas por el nonsense y el burlesque para definir con osadía estructural y aspectos filosóficos-simbólicos un desasosiego existencial que implica una tragicómica inquietud sobre el comportamiento humano.

“El Rinoceronte”, con el protagonismo principal de un personaje llamado Berenger, se ambienta en una pequeña ciudad en la que gran parte de sus habitantes se han convertido en rinocerontes.
Una perspectiva tan válida en su día como en la actualidad, y más cuando los rinocerontes sin espíritu crítico creen vivir, porque así se lo dicen los interesados, en una democracia.

Con influencias kafkianas, la obra se asienta en la crítica al conformismo, la patética uniformidad de una sociedad aburguesada, la sumisión del ciudadano al poder, la absorción fútil del colectivo sobre el individuo (al que el poder intenta convertir en masa), y cualquier forma de totalitarismo político, sea de la idea política que sea, se contrasta con la rebeldía y la resistencia en soledad ante el pensamiento único como marca de diferenciación y libertad ante esa pasividad, esa permeabilidad y esa situación arbitraria que nos hace seres humanos en una sociedad despersonalizada que intenta engullir o desechar al diferente, al no sometido, al que no desea convertirse en un rinoceronte.

Antonio Méndez

CRONICA DEL DESASSOSSEC 2: JA ET TINC

No és fàcil aclucar els ulls 
quan alguna cosa et ronda pel cap.
No ho és.
"Quan mires molt de temps un abisme, 
l'abisme també acaba mirant dins teu"
Nietszche.
Caure en un buit profund,
mentre tot al teu voltant sura, 
mentre les flors continuen creixent
i el sol continua sortint,
dia rera dia.
No és fàcil girar el cap
quan tens el futur al davant.
Ni cal fer-ho.
Sóc un home de present,
no tinc tendència a mirar enrera
i alguns cops penso que ho hauria de fer,
aturar-me,
observar el que hi ha a la meva esquena,
aclucar els ulls per reconèixer 
aquelles imatges que naixen dins meu,
acomiadar-les,
i continuar el camí.


diumenge, 11 de gener del 2015

THE WHITE TIGER - ARAVIND ADIGA


"...all these ideas, half formed and half digested and half correct, mix up with other half-cooked ideas in your head, and I guess these half-formed ideas bugger one another, and make more half-formed ideas, and this is what you act on and live with. "

"But pay attention... Fully formed fellows, after twelve years of school and three years of university, wear nice suits, join companies, and take orders from other men for the rest of their 
lives."

Les persones vivim ajuntant mitges idees instal·lades per la nostra educació amb altres mitges idees instal·lades pels mitjans i els grups als que ens unim, per acabar confegint altres mitges idees que conformen la nostra identitat i idiosincràsia... El que cal és saber quina part d'aquestes mitges idees volem incorporar als nostres coneixements i saber destriar quines no ens interessen, quines són manipulades i quines ens intenten forçar a assumir (sense escrúpols) els sistemes en què estem immersos. Aquestes mitges idees que acaben fent-nos creure que som nosaltres qui les hem decidit però en realitat ens han estat inculcades per aconseguir una manca d'autodeterminació, una manca de voluntat de resistència. Per mig adormir-nos i tornar-nos obedients a tot el que ens imposen... Destriar idees, destriar persones, DESTRIAR és el concepte que hem de tenir present... i hi ha molt DESTRIO que cal deixar de banda de les nostres vides...

dissabte, 10 de gener del 2015

AVUI VA DE RINOCERONTS

Aquest matí, com no podíem dormir ens hem trobat uns quants a confeccionar màscares per a l'obra de Ionesco... Ha estat un matí interessant i una mica ionqui !!! Feina Feta, ara només cal acabar-les i pintar-les !!!
 
LES CALIMERES














dimarts, 6 de gener del 2015

ELS TEMPS ESTAN CANVIANT

Els temps estan canviant.
Quin assassí no vol conèixer les seves víctimes?
Pintàvem mons diversos jugant amb els colors.
Cal ser precís
en allò que ens pot fer guanyar
Si?... Si!
Ningú podria fer-ho millor que tu.
Seria sospitós.
Una pàgina escrita,
un llibre...
“A un hombre se le conoce por el silencio que guarda”
deia Oliver Hertford...

Comencem un altre cop.
Els temps estan canviant;
De vegades tinc la sensació 

de ser un calaix sense clau
on s’hi van posant les coses
que un vol guardar
i tothom acaba podent-lo obrir quan vol
per agafar
tot allò que vol.
I un calaix només té allò que cap al seu interior!
De sobte, però,
un veu que quan algú 

ha tret alguna cosa important 
d’aquell calaix
deixa un espai prou gran 

per encabir alguna altra cosa que hi vindrà a parar,
més bonica o no,
més alegre o no,
més transparent o no,
Però a la fi,
imprevista
i sorprenent.




FENT DE MONARCA CORONAT I SANTIFICAT

De vegades, cal prendre's amb conya aquesta monarquia que ens ha marcat tant i tant ens ha pres.
Amb actitud prèvia a la de donar un missatge de cap d'any i encomanant-me a la Marededéu del Miracle, que és el que necessitarem per sortir sencers d'aquest sistema feudal on una persona pot ser rei perquè sí, sense que ningú l'hagi escollit democràticament. 
La meva coronació va ser molt més divertida... en un dinar molt més divertit... amb gent molt més autèntica de la que deuen estar envoltats aquests pájaros i pájares reials que viuen del nostre treball sense fotre cop. I que, amb pretesa bondat cristiana, roben, carden amb qui volen, i menteixen... cosa que els hauria d'estar prohibida per les seves pròpies creences.

BOIRA (LA FOTO ÉS DE LA NÚRIA)

Observo,
darrera la finestra,
com glaça l'aire
l'eixida matinera
del buf de la gent.
Camino
gairebé d'esma
vers cap destí,
amb un dolor 
molt persistent.
Gaudeixo
d'aquesta boira
que em dóna el Sóc
i em fa sentir
irreverent.

divendres, 2 de gener del 2015

FOTOS CAP D'ANY 2015

 


 

 












dijous, 1 de gener del 2015

CAP D'ANY 2015

Com és habitual des de fa 3 anys, enguany vam rebre l'any nou contravenint el fred exterior tunejats de Jamaicans. El plaer està sobretot en la preparació de la Festa. Com em vestiré? Què els regalaré? Tothom vau estar impressionants... En breu segur que us podré oferir una crònica fotogràfica més detallada de l'ambientació !!!
De moment, aquí us deixo el meu regal a la colla del CLUB DEL LICOR per si voleu cantar! AHHH i unes quantes imatges !
Donde brilla el tibio sol
con un nuevo fulgor
dorando las arenas.
Donde el aire es limpio aún
bajo la suave luz
de las estrellas.
Si comprando algún cupón
me toca algún millón,
O una pedrea.
Vamos a trasladar
CLUB DEL LICOR
hacia esa nueva tierra.

(ESTRIBILLO)
YO: JAMAICA
Coro 1: Jamaicaaa
Coro 2: Jamaicaaa
YO: es JAMAICA
Coro 1: Jamaicaaa
Coro 2: Jamaicaaa
YO: Todo un inmenso jardín, eso es Jamaica.
Coro 1 y 2: Jamaicaaa
TOD@S: Si lo quieres pasar bien, piensa en Jamaica.

Cuando el año empieza a andar
Lo voy a celebrar
Con Jane y Pepa
Con David y con Joel
Irene, Cherry, yo
Toni y Elena
Anni, Modest y su amor
Y la incorporación
De Jose y Chema
Y los que llegarán
A un grupo que
Nunca cierra sus puertas.

(ESTRIBILLO)