Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 22 d’octubre de 2008

ALGUNES NITS

Algunes nits tinc set de sang real, de ganivets reals, de plors reals. I llavors el llampec de l’acer d’unes pistoles reals sobre una vida real m’omple realment l’ànima. És realment llavors quan enyoro el que realment existia quan t’agafava pel coll… Com perdre l’autobús, que se’ns escapava i després frenava estavellant-se gairebé al teu costat.
A vegades la sang de les ferides reals semblen realment bones quan són realment meves. I si vols que això sigui real, vine una nit, perquè nosaltres realment podem, realment podem enfilar-nos, i així aquelles espurnes del pont blau podrien realment cremar molt més brillants mentre contemplem la tenebra que inunda el llac. I si realment vols veure que és el que realment més m’importa, podem fer ara una curta passejada. Només una passejada dins la foscor creixent, la creixent foscor de la nit, que creixerà realment en aquest cor embogit. I aquesta habitació, apagada, freda, el sostre a ratlles, la negra tenebra que encega…
Vull saber si aquesta vegada, després de tot, ets realment meva. Necessito saber que no estàs mentint, i vull veure que ho has intentat. I no vull sentir-te dir que realment no hauria d’anar d’aquesta manera, perquè m’agrada d’aquesta manera. No n’hi ha absolutament res com la llum que ens encega quan aqueixa cortina s’envola, però tampoc no n’hi ha res que pugui explicar les coses que realment, realment, realment són al darrere.

US RECOMANO QUE VEIEU AQUEST VIDEOOOOO!!!
http://www.youtube.com/watch?v=JDd4KezAFv8

dimarts, 21 d’octubre de 2008

dimecres, 8 d’octubre de 2008

FILOSOFIA 1

Una de les millors virtuds d'una persona és escoltar sempre que et parlen i parlar només quan t'escolten.

FILOSOFIA 2

Al girar una cantonada, sempre es té una esperança...
trobar-te amb algú que et recordi que vius per estimar.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

HOY

he dejado el teléfono apagado
porque no quiero saber nada de ti.
Intentaré olvidarte.
Aunque sea por unas horas...
porque ocupas demasiado tiempo en mi,
demasiado espacio a mi alrededor.
Quiero no estar ya más pendiente de tus llamadas,
del mismo absurdo sonido que me tienemas atado a ti que mis propios sentimientos.
Intentaré olvidarte.
Intentaré olvidarte.
Intentaré....
Hola, ¿cómo estás? ¿qué haces?

EN BLANC

Van passant els minuts,
potser també les hores
i no se t'acut cap idea.
Cap.
Res.
Et sents confús.
No trobes per on començar.
Els nervis se't mengen.
Hi ha poc temps.
No et surt res...
Tornes a pensar-hi.
El cap se te'n va aquí i allà,
allà i aquí.
Et falta concentració però
ho has de fer ara,
ET CAL fer-ho ara.
T'agradaria tenir pàgines
i pàgines senceres plenes de lletres
encara que només fossin esborranys.
Això ja seria un començament.
Però la pàgina resta blanca,
blanca i buida.
Blanca.
T'arriba l'angoixa,
una altra vegada tens por a la situació, terror!
La pàgina blanca et provoca terror i arcades...
Saps que aquesta immaculada blancor
algun dia s'omplirà de signes
que tu podries reconèixer
i els altres també,
reconèixer i desxifrar,
però ara només tens una pàgina blanca,
blanca i buida.
Blanca.
I buida.

http://www.vimeo.com/1961164

SIN TÍTULO



Quizá lo más duro de amarte sea no poder decírtelo cada dia, a cada momento, por temor a que dejes de creerlo, o no poder decírtelo con toda la intensidad con que debería decirtelo por temor a que suene extraño, o no poder decírtelo como un torrente de emociones por temor a no ser creído, o no poder decírtelo con todas las palabras bonitas que inventaría para tí por temor a que no suene cierto... y entonces me callo por temor a amarte abiertamente.