Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de febrer del 2013

SATISFACCIÓ



Hi ha coses que et donen molta satisfacció. 
Per mi una de les darreres ha estat poder treballar amb gent que prácticament no coneixia de res en un nou taller que es va acabar fa quinze dies: L'AMOR ÉS COM ÉS! a l'Aula de Teatre de Lleida.
No us negaré que, al principi, quan la gent em van dir que la majoria no havien fet gran cosa de teatre em vaig acollonir una mica. Res, dues classes i de sobte tot torna a prendre sentit. L'aire fresc de la gent que encara no ha fet res, et recorda que tots hem començat per algún lloc en aquest camí que hem decidit emprendre en el món de l'art. Com deia Jerzy Grotowski "tots som fills d'algú", és a dir tots provenim d'algun lloc que ens ha portat fins on som ara... 
A mi m'agrada pensar que he contribuït artísticament a compartir allò que he aprés (poca cosa!) amb les persones amb qui treballo. La recompensa o la satisfacció (si més no en el món del teatre) és sempre la presentació de la feina. 
Indubtablement amb el resultat del taller vam aconseguir fer passar una bona estona al nombrós públic que va venir a veure tots i totes les artistes que surtien a escena... UNA DELÍCIA!! 
I al Ramon... no sé si acabaràs aconseguint el teu propòsit o no, però el que sí que tinc clar és que no sou "els dolents" com dius tu, només un actor bo pot fer creure a gairebé tot el públic que és "un taradet". Gràcies Àngela, Àngels, Anna, Antonio, Eva, Iván, Jordi, Carmen, Maite, Mar, Meritxell, Pablo i Ramon. I també, i molt especialment, gràcies Marta i Agnès !
Moltes gràcies per les flors! Al meu pare li agradaven molt les roses, i a mi també, i amb ell les he compartit (allà on sigui) perquè "tots som fills d'algú" !!

 





dilluns, 18 de febrer del 2013

+ CAFEINA

dimarts, 12 de febrer del 2013

CAFEINA - MIL SOMRIURES

dimecres, 6 de febrer del 2013

LA PIA ALMOINA


Bé, el que estem fent amb les imatges de la Pia Almoina, és un treball del Curs de Creativitat per al Creixement Personal (CCCP)

El treball ha consistit en el següent;

Amb les persones que es van apuntar al taller, hem treballat la creativitat des del punt de vista del seu cos, de que tota creació artística parteix del cos de l'artista... 
* Vam començar creant una partitura d'accions rudimentària per lo senzilla que podia resultar, per a què entenguessin que la crativitat pot partir de qualsevol tipus de treball, * Un cop vam tenir fet aquest teball vam començar a incoporar objectes, buscant quin objecte els agradaria incorporar al seu procés creatiu... hem hagut de donar molta llibertat a la creativitat ja que el grup confiava molt poc en poder crear coses importants...
* Després vam incorporar-hi el treball amb música, i poc a poc la partitura d'accions va anar agafant forma, fins que es va poder anar incorporant una història, de fet vam treballar les accions adaptant-les a conceptes que anaven sorgint de les mateixes participants (dic mateixes perquè gairebé són tot dones... i un noi)
* I finalment el text... cada persona el text que ha volgut o ha creat per a l'ocasió... 

Quan pensava en com presentar tota aquèsta macedònica de coses, em va venir la idea de posar totes les artistes a taula i que cada una expliqués la seva història particular des d'on l'havíem creada, i llavors va ser quan em va venir la imatge dels murals de la Pia Almoina que hi ha al Museu de LLeida... 

Ara, poc a poc, ho estem reconduint tot per a que els personatges puguin ser possibles usuaris de la P.A. amb un monjo, i una dama que aporta menjar per als pelegrins, estudiants, prostitutes, porbres i malalts...

Las dones están molt engrescades pel treball i molt agraides pel suport incondicional que hem rebut tant per part de l'Aula de Teatre com per part del Museu... (i jo més!!!)

Se'ns plantegen molts dubtes pel que fa a la creativitat, però crec que amb aquest treball queda ben clar que tota persona pot convertir-se en artista (almenys durant una temporadeta i en l'àmbit que vulgui, ja que la creativitat pot abastar absolutament totes les matèries, des de les més complexes fins les més senzilles), potenciant allò que li ronda per cap...