Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 31 de març del 2013

EL PLAER DE JUGAR AMB ELS OBJECTES

Una de les classes de la TEORIA DELS COSSOS MUTANTS va consistir a jugar amb els objectes, el plaer de descobrir l'expressivitat dels mateixos, el plaer de bucar maneres de comunicar amb un objecte fora de les que serien les lògiques o adequades porta a un treball de creativitat magnífic...  La quotidianeïtat que ens envolta i com ens hi posem en contacte, com la interpretem i com l'expliquem als altres, ens ajuda a entendre la vida d'aquesta construcció que acabem anomenant "personatge"...
Gràcies Óscar per acompanyar-nos en aquest viatge!








dijous, 28 de març del 2013

L'ESSÈNCIA ACTORAL

L'essència actoral és aquella mena d'energia (d'esperit o ànima segons algunes persones) que surt dels cossos dels actors i actrius i, omplint l'espai on es produeix la representació, arriba fins al públic que, en el mateix moment, queda absorbit per aquest procés; un procés d'autèntica comunicació que només es produeix quan tot allò que té lloc sobre l'espai escènic és de veritat.
Des del meu punt de vista, la veritat es construeix a través de petits moments reals, corporals, emotius que no cal que parteixin des d'una anàlisi psicòlogica d'aquella construcció que anomenem "personatge", sinó a partir d'una anàlisi física, de tot allò que fa i de tot allò que pot arribar a comunicar quan el que fa ho fa de veritat, instant rera instant.

dilluns, 25 de març del 2013

CREATIVITAT PER AL CREIXEMENT PERSONAL

Ja estem acabant d'enllestir totes les diferents parts del taller de creativitat.
- els textos ja sonen
- la cançò també
- el vestuari ja està decidit
- les estovalles amb la sanefa de la Pia Almoina també
Ha estat un gran treball col·lectiu amb les artistes creixent i creixent dia rera dia... ara només cal esperar que arribi el dia de la representació !
PARTITURA D'ACCIONS 
PARTITURA D'ACCIONS 
VISITA AL MUSEU 
SANEFA PIA ALMOINA
COMENCEM

TREBALLANT

TREBALLANT
MENU PIA ALMOINA
SOPAR PIA ALMOINA

QUIN GOIG QUE FEM !

divendres, 22 de març del 2013

CABARET CONTRA LA CRISI


El cabaret és una de las formes artístiques que millor s'han amotllat sempre a les avantguardes i a la posmodernitat:
- és fragmentari i crític
- és eclèctic i bell  
- és simultani i actual
- és descarat i picant


La proba d'això la podem trobar en la bona salut que gaudeix des de fa uns anys aquesta forma d'espectacle:
Fins i tot el recatat Cirque du Soleil té en cartell Zumanity, el seu particular cabaret eròtic a Las Vegas. A Espanya l'oferta és variada: des d'El plata, el cabaret concebut i dirigit per Bigas Luna a Zaragoza fins el Cabaret Berlín a Madrid, on cada setmana la vedette Psicosis González desgrana purpurina i descaro en parts iguals. 
La recent reobertura d' El Molino al Paral·lel barcelonès, seu dels cabarets catalans per excel·lència, també ens pot parlar de com està la salut del Cabaret, millor que la dels nostres polítics...  A més a més, el cabaret és idoni per als temps de crisis -económiques, polítiques, culturals o espirituals-, ja que proposa un model de redempció a través de la carn al descobert, la picardia i el riure... Catarsi a través de la comicitat i l'erotisme.

QUÈ CAL?: 
- que els números estiguin ben encadenats (tot i la seva diversitat), 
- que el ritme no decaigui mai, 
- que no hi hagi espais morts, 
- no acceptem la buidor, per la qual cosa és molt important trencar els limits de l'escenari i acostar-nos al públic...
- un públic que pugui menjar i beure, i increpar els i les artistes si li ve de gust !
Visca l'Horror Vacui!!
Visca el Cabaret!!!


dijous, 21 de març del 2013

BECA JAUME MAGRE EOI

Feliç per aquest premi que em permetrà continuar investigant, dedicant algunes hores més al dia a la recerca i a l'entesa d'unes tècniques que, dia rere dia, em tenen més captivat. 
Moltes gràcies a les persones de l'EOI que heu decidit atorgar-me-la, i a totes aquelles persones que dediqueu una gran part de la vostra vida a que nosaltres puguem aprendre altres idiomes !!!

dimecres, 20 de març del 2013

EL MEU AVI, EL MEU PARE I JO

Com deia Jerzy Grotowsky, TU ETS EL FILL D'ALGÚ. Això algunes vegades no es demostra només amb els fets i comportaments sinó que ho portem escrit en la sang, en la pell, i en la partida de naixement.
JAUME BELLÓ 
RAMON BELLÓ
JAUME RAMON BELLÓ

dimarts, 19 de març del 2013

FINS QUAN SEGUIREM BALLANT?


Sembla una frase capciosa, aquesta, en aquest moment.
Diria que no hem de deixar mai de ballar, de moure'ns, de somiar, de ser lliures, interpretant la música i el so com allò que ens dóna vida...
Però ara sembla que tothom ens vulgui fer ballar al ritme que uns altres toquen. Aquest és el problema, ballar el que els altres volen i no allò que desitgem...
Us convido a ballar com us vingui de gust i a fer-ho d'una manera pública com quan les persones encara teníem el poder de participar en les celebracions dionisíaques sense que ningú ens prengués el protagonisme de manera sufragada per les Administracions.
Balla al carrer com a manifestació de la teva llibertat i de la teva capacitat de decissió.
Tothom que pot moure els ulls pot ballar !!!

dilluns, 18 de març del 2013

DIA MUNDIAL DEL T.O.

PAULO FREIRE
ESTEVE CUITO
AUGUSTO BOAL

Dissabte va ser el dia Mundial del T.O. i aquí a Lleida no hi va haver cap moguda per celebrar-ho...
De vegades costa comprendre com algunes celebracions passen inadvertides per determinades persones.
Potser és que jo em qüestiono massa coses... o potser és que la gent no està de celebracions!
Per mi, de tota manera, continua sent important deixar una petita petjada que contribueixi al record de totes aquelles persones que han treballat usant el Teatre per donar veu a les persones que durant molt de temps han estat víctimes de la invisibilització, de la discriminació, de l'exclusió...
Gràcies a tothom que ha treballat per a l'educació, la conscienciació i el diàleg.

divendres, 15 de març del 2013

VERDADES COMO PUÑOS

Intenté tocar una melodia suave
cambiando placeres por decencia
pero en el trayecto solo encontré
pesares
y algun poquito de apariencia.
Besé caminos recorridos
para el arte de crear
sin embargo
nunca conseguí el deseo
de convertir mi imaginación
en bellas melodias.
Sólo espero seguir
con una amistad más
(o una amistad menos)
pudiendo
recorrer mi camino
enfrentándome a la realidad
y recibiendo
y repartiendo
verdades como puños.

dijous, 14 de març del 2013

CIRERETA

dilluns, 11 de març del 2013

PICALLETRES

Divendres passat vam anar a jugar una estona al picalletres, com en resulta de difícil lletrejar una paraula que no havies sentit mai, ni sabies de la seva existència !!!


dijous, 7 de març del 2013

MOLTES GRÀCIES, DONES!

No és res nou. A la meva família (igual que a la majoria de les famílies rurals) les dones treballaven, més que els homes. Jo recordo jornades observant la meva mare i la meva tieta quan jo em llevava del llit i elles ja feia estona que rondaven per casa fent "coses": plegant roba, fent l'esmorzar per nosaltres... que només ens arreglavem i anàvem a l'escola uns, al camp els altres, mentre elles continuaven endreçant una casa que havia d'estar sempre impecable, fregada, endreçada i espolsada...
Recordo especialment els estius quan després d'haver endreçat la casa, la mare venia al camp a collir la fruita treballant igual que nosaltres, que marxava una estona abans per preparar el dinar, i després de dinar es quedava a fregar els plats i endreçar de nou. En haver acabat de nou cap al camp per fer el que calia durant la tarda i en fer-se fosc "anar a retiro" igual que tots nosaltres, per preparar el sopar i posar rentadores, planxar... per recomençar un altre dia...
Això d'una manera tranquil·la, quan ja havíem deixat de tenir la granja de porcs, cosa que feia que els horaris fossin molt més atapeïts.
La feina invisible i que molt poques vegades hem reconegut, immersos com estem en una societat que atribueix aquesta feina no remunerada a les dones i que als homes ens costa tant de compartir. Moltes gràcies, mares, tietes, germanes, dones, per haver fet funcionar el món sense demanar res més a canvi que una mica de carinyo.





dimarts, 5 de març del 2013

DIA MUNDIAL DEL TEATRE - 2013

Mensaje de Darío Fo. 
Hace mucho tiempo, el poder tomó una decisión intolerante contra los comediantes al expulsarlos del país. Actualmente, los actores y las compañías teatrales tienen dificultades para encontrar escenarios públicos, teatros y espectadores, todo a causa de la crisis. Los dirigentes, por tanto, ya no están preocupados por controlar a aquellos que les citan con iro- nía y sarcasmo, ya que no hay sitio para los actores, ni hay un público al que dirigirse. 

Por el contrario, durante el Renacimiento, en Italia, los que gobernaban, tuvieron que hacer un esfuerzo importante para mantener a raya a los Comediantes, pues reunían abundante público. Se sabe que el gran éxodo de actores de Commedia dell'Arte tuvo lugar en el siglo de la Con- trarreforma, que decretó el desmantelamiento de todos los espacios teatrales, especialmente en Roma, donde fueron acusados de ofender a la ciudad santa. 

En 1697, el Papa Inocente XII, bajo la presión de insistentes requerimientos del ala más conservadora de la burguesía y de los máximos exponentes del clero, ordenó la eliminación del Teatro Tordinona que, según los moralistas, había acogido el mayor número de representaciones obscenas. 

En la época de la Contrarreforma, el cardenal Carlos Borromeo, que estuvo activo en el norte de Italia, se consagró a la redención de los 'niños milaneses', estableciendo una clara distinción entre el arte, como la máxima expresión de educación espiritual, y el teatro, la manifestación de lo profano y lo vanidoso. En una carta dirigida a sus colaboradores, que cito de memoria, se expresa más o menos así: "Los que estamos resueltos a erradicar las malas hierbas, hemos hecho lo posible por quemar textos que contienen discursos infames, para extirparlos de la me- moria de los hombres, y al mismo tiempo perseguir a todos aquellos que divulgan esos textos impresos. 

Evidentemente, sin embargo, mientras dormíamos, el diablo maquinó con renovada astucia. ¡Hasta qué punto es más penetrante en el alma lo que los ojos pueden ver que lo que puedan leer de los libros de ese género! ¡Hasta qué punto más devastadora para las mentes de los adolescentes y niños es la palabra hablada y el gesto apropiado, que una palabra muerta impresa en un libro. Por tanto es urgente sacar a las gentes de teatro de nuestras ciudades, como lo hacemos con las almas indeseables." Por tanto, la única solución a la crisis se basa en la esperanza de que se organice una gran caza de brujas contra nosotros y especialmente contra la gente joven que desea aprender el arte del teatro: Una nueva diáspora de Comediantes que, desde tal imposición, sin lugar a du- das provocará beneficios inimaginables por el bien de una nueva representación.

Dario Fo (nacido en Sangiano, Lombardía, Italia el 24 de marzo de 1926) es un actor y escritor de teatro italiano ganador del Premio Nobel de Literatura de 1997.

Biografía.

Estudió en la Academia de Bellas Artes de Brera en Milán y comenzó su carrera teatral como actor y escritor de obras teatrales satíricas. En 1954, Fo se casó con la actriz Franca Rame, con quien fundó en 1959 la compañía teatral Dario Fo - Franca Rame.

Ambos fundaron el colectivo teatral Nuova Scena y posteriormente La Comuna (1970). En los años 60 sus obras para la televisión solían ser censuradas, razón por la cual volvió al mundo del teatro.

Situado en el entorno de la izquierda política italiana, Fo ha escrito ácidas sátiras políticas arremetiendo sin piedad contra el poder político, el capitalismo, la mafia y el Vaticano. Entre sus obras más conocidas se citan Muerte accidental de un anarquista (1970) y Aquí no paga nadie (1974).

En 1997 recibió el Premio Nobel de Literatura. En 2002 publicó su autobiografía El país de los murciélagos. En una de sus últimas obras, L'anomalo bicefalo (2003), presenta un retrato irreverente y crítico del primer ministro italiano Silvio Berlusconi.

diumenge, 3 de març del 2013

MAPES CREATIUS TCM

Ja tenim els mapes de les creacions, aviat això es convertirà en peces d'art... només cal donar-los la estructura final i començar a definir, aportar, rebutjar, decidir, i que la història que contenen cada un d'ells es convertixi en una peça de text, d'objectes, coreogràfica, d'acció... continuarem treballant-hi per descobrir cap on evolucionen...