Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 24 de novembre del 2014

LA TRAGÈDIA GREGA

Hi ha personatges que retornen.
Les heroïnes clàssiques ho fan sovint.
Ens recorden que algú les va pensar, si és que no van existir, perquè ens replantegessim els grans temes als quals ens hem d'enfrontar dia rera dia les persones:
- La protecció d'aquelles persones a qui estimem
- La desobediència a les lleis injustes
- La ponderació de diferents variables a l'hora d'estimar
- La valentia a l'hora de prendre decisions i d'acceptar-ne les conseqüències.
Cal anar revisitant els clàssics, sobretot els personatges femenins, per adonar-nos que sempre han estat les dones els alts exemples de força i de ganes de tirar endavant per elles o per aquelles persones a qui estimen i per qui val la pena sacrificar-se.
ARIADNA LA SALVADORA

ANTÍGONA LA DESOBEDIENT I JUSTA

FEDRA LA QUE ESTIMA

El cor, les màscares de la tragèdia ens ho recorden, Ens fan la lectura que fa el col·lectiu dels fets individuals.
TRES DONES, el nombre de la discòrdia i de la Justícia, les Deesses del destí, eren imaginades com tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen mentre l'aigua de la vida continua corrent.


FOTOS DE: RAFEL BAITG, KEN GODDARD i DAVID GIL.

M'ESTIC FENT GRAN

Diu que quan a algú li demanen que faci una xerrada explicant les seves experiències és perquè hom considera que ja h viscut prou com per poder-les relatar. Aquest començament de curs ha estat així, des d'algunes universitats m'han demanat que anés a explicar la meva experiència en l'àmbit de la pedagogia teatral. En aquest cas, segurament va ser per l'amistat que m'uneix amb qui organitzava la xerrada però no per això va ser menys interessant. Bàsicament perquè m'obliga a repensar tota la feina que he anat fent, ja que jo no li he donat més importància que qualsevol altra persona que treballa. 
Però el fet d'haver d'organitzar i trobar els resultats i les lectures que es poden fer una tasca educativa en art com la que jo he pogut dur a terme és una altra part de formació en mi mateix, en descobrir que  tot allò que he après i que he podut ensenyar més tard, m'ha tornat a donar la possibilitat de reaprendre des d'un altre àmbit i des d'una maduresa que quan vaig començar no tenia. Moltes Gràcies Xavier i a tota la colla de Ciències de l'Educació de l'Autònoma.

LES PERSONES ORGANITZADORES:

dimecres, 19 de novembre del 2014

diumenge, 2 de novembre del 2014

TOPAR DOS COPS AMB LA MATEIXA PEDRA.

Sóc de tarannà col·laborador. M'encanta, sempre que puc, donar un cop de mà a qui em demana ajut; però hi ha coses que són d'una caradura excepcional. T'impliques, treballes per a que tot surti bé i, després, t'adones que les persones que més haurien d'aportar en qualsevol mena de projecte, es repengen, per no dir que es toquen la figa i confien que tot els ho solventaràs tu... però això quan parlem de teatre no és així, cadascú s'ha de responsabilitzar de la seva part, cadascú ha de tenir el rigor i la disciplina per aconseguir que una feina que hauria de ser col·lectiva no hagi de dependre només dels altres. De fet, això no fa més que confirmar-me que he de tornar a aprendre a DIR QUE NO a algunes coses que ni m'aporten res, ni em satisfan personalment, però sóc un home, i topo dues vegades, o més, amb la mateixa pedra...