Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de març del 2011

LES COSES QUE JO JA HE APRÈS

Només subratllo coses que ja he après, de les altres, estic en camí...

Antes de morir, hija mía, quisiera estar seguro de haberte enseñado...
a disfrutar del amor,
a confiar en tu fuerza,
a enfrentar tus miedos,
a entusiasmarte con la vida,
a pedir ayuda cuando la necesites,
a permitir que te consuelen cuando sufrís,
a tomar tus propias decisiones,
a hacer valer tus elecciones,
a ser amiga de vos misma,
a no tenerle miedo al ridículo,
a darte cuenta de que merecés ser querida,
a hablar a los demás amorosamente,
a decir o callar según tu conveniencia,
a quedarte con el crédito por tus logros,
a amar y cuidar la pequeña niña dentro de vos,
a superar la adicción a la aprobación de los demás,
a no absorber las responsabilidades de todos,
a ser consiente de tus sentimientos y actuar en consecuencia,
a no perseguir el aplauso sino tu satisfacción con lo hecho,
a dar porque querés, nunca porque creas que es tu obligación,
a exigir que se te pague adecuadamente por tu trabajo
a aceptar tus limitaciones y tu vulnerabilidad sin enojo,
a no imponer tu criterio ni permitir que te impongan el de otros,
a decir que sí solo cuando quieras y a decir que no sin culpas,
a vivir en el presente y no tener expectativas,
a tomar más riesgos,
a aceptar el cambio y revisar tus creencias,
a trabajar para sanar tus heridas viejas y actuales,
a tratar y exigir ser tratada con respeto,
a llenar primero tu copa y, recién después, la de los demás,
a planear para el futuro pero no vivir en él,
a valorar tu intuición,
a celebrar la diferencia entre los sexos,
a desarrollar relaciones sanas y de apoyo mutuo,
a hacer de la comprensión y el perdón tus prioridades,
a aceptarte así como sos,
a no mirar atrás para ver quién te sigue,
a crecer aprendiendo de los desencuentros y de los fracasos,

a permitirte reír a carcajadas por la calle sin ninguna razón,
a no idolatrar a nadie, y a mi.... menos que a nadie.

"Carta para Claudia" - Jorge Bucay

dilluns, 28 de març del 2011

NO RESULTA FÀCIL EXPLICAR EL T.O.

Canviar de manera d'entendre el teatre no resulta fàcil, no resulta fàcil veure que les coses giren cap a un costat divers del que sempre haviem vist o entés...

El dia 8 de març d'enguany al Centre de la Mercè de la Mariola vaig anar a explicar com encarem les opressions de la dona amb el nostre col·lectiu LA COMUNICATIVA, i al principi, quan els vaig dir a les dones que hi havia presents:
"AVUI US HE VINGUT A EXPLICAR LA HISTÒRIA DE LA MEVA MARE..."
van posar cara de que els feia pena...
Després quan van veure que era un recurs per parlar de les opressions que han viscut moltes dones vam riure, vam debatre, vam qüestionar-nos, vam jugar, vam gaudir del que feien les altres persones en les dinàmiques, vam sentir uns contes per reflexionar... de fet es resumeix en dir que VAM PASSAR UNA BONA ESTONA... gràcies Empar un cop més... i gràcies Emilio per les fotos...

dijous, 3 de març del 2011

EL FAN FRIKI

El David va poder conèixer la seva ídol, i de fet li va regalar una còpia de la peli "THE MOVIE"… No sé quants cops l'haurà vista ja... vam riure molt amb les peripècies que explicava la Cuqui de la seva estada a nova York i la representació de “el Caso del Espectador” amb l’esperada assistència de James Franco que al final no hi va poder assistir perquè se li havia punxat una roda... i dels seus comentaris al cinema i de com havia vist la foto robada amb la Maria i el David fent de fan friki al darrere...

La Maria i la Cuqui són un amor, treballadores, disciplinades, efectives, i sobretot molt humils... cosa que costa una mica de trobar en la professió actualment...

dimarts, 1 de març del 2011

LA MALAQUITA

Com us deia ahir, a València tenen de tot (encara que l'Eva, posant sal a la ferida diu: "menys TV3" i no sabeu com els dol a moltes persones valencianes)... Després de veure el Jordi Galí i la seva instal·lació "CIEL" ens vam dedicar a fer una mica de turisme, buscant algun lloc per dinar... i, caminant pel barri antic, vam trobar un restaurant deliciós molt a prop de les torres de quart, al Carrer del Túria 52... amb unes noies que ens van cuidar com a reis, vam menjar una sardina, un salpicón de mango i un arròs deliciosos, un vi valencíà que mai havíem tastat, i clar, servits amb aquell bon rotllo que algunes vegades costa de trobar quan vas per aquests llocs de Déu...

Gràcies Imma, Kika i Cristina per un dinar tan bo !!! Quan tornem a anar a València repetirem segur...
ah, i si algú vol visitar la seva web: http://www.lamalaquita.com/