Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 29 de juny del 2011

LA COMUNICACIÓ I LA VERITAT

La comunicació - aquesta cosa tan difícil - entre les persones, té una funció elemental: la de transmetre la veritat. De ben segur hi haurà moltes persones que diran que es tracta d'un terreny molt relliscós ja que cada persona té la seva pròpia veritat, que la veritat és relativa, que són punts de vista i altres ximpleries que tothom solem esgrimir algun cop altivament per no entrar en el fons dels problemes.
- Una persona que no té res per donar-los de menjar als seus fills al final del dia segurament pateix fam, fam real, veritable, no subjecta a cap mena de relativisme.
- La por d’un immigrant o una immigrant quan veu que la pastera o el cayuco en el que viatja és bandejat per les onades i que probablement morirà deshidratada és real, no és un punt de vista.
- L’angoixa d’una nena prostituïda per un “turista” europeu en un país empobrit no sembla ser una veritat massa relativa ni particular d'aquesta nena menor.
Per a totes aquestes persones la veritat no és relativa. El relativisme els va bé a aquells que diuen que inverteixen els nostres diners perquè en realitat ens estan robant, als que diuen que davant d'un problema no es pot fer res, perquè en realitat no "volen" fer res.
La veritat amb totes les seves conseqüències ens hauria d’interessar a totes les persones que tenim ànsia de comunicació de debò. De fet ens l’hauríem d’exigir a nosaltres mateixos i a tots aquells que més estimem, precisament por això, perquè els estimem.

dijous, 23 de juny del 2011

L'ARNA INTRÈPIDA

Una vegada, unes quantes arnes es van reunir per discutir un fenòmen estrany al que tothom anomenava FOC. Després de molt enraonar no van aconseguir endevinar que era allò tan misteriós.
Finalment, després de molt debatre hipòtesis i moltes raons, una de les arnes va sortir volant per investigar el “foc” personalment. Va veure la llum d'una espelma des de lluny i després va tornar a atansar-se on estava el grup i els va descriure allò que havia vist a la resta.

L'arna més sàvia, que estava a càrrec de la reunió, va dir que la descripció no era prou clara, així que una altra arna va anar a fer un cop d'ull de més a prop. Va volar prop de la flama de la vela, i va tornar a la reunió amb les ales una mica socarrimades, describint l'experiència a les altres arnes que esperaven.

L'arna sàvia va dir que aquesta descripció encara no era prou clara tampoc. Llavors una tercera arna va decidir atansar-s'hi. Va volar molt a prop de la vela i intrèpidament, es va endinsar en el cor de la flama. i es va fer una sola cosa amb el FOC.

Llavors l'arna sàvia va dir: - “Ella ha aprés tot el que volia aprendre, però només ella ho sap i ho entén."


No hi ha una altra manera de poder conèixer les coses si no és investigant fins al fons, entrant en el cor de cada una de les qüestions que volem entendre. Si ens quedem en la superfície sempre navegarem en una mena d'ignorància de la qual no podrem atribuir la responsabilitat a ningú excepte a nosaltres mateixos. Ens cal una autèntica fusió si volem saber.

dijous, 16 de juny del 2011

AL CAFEINA - 14-06-2011

A partir del minut 23 del programa del dia 14 de Juny, tenim una interessant xerrada amb la Mariví sobre el procés de creació d'un espectacle.

http://www.segre.com/index.php?id=1193


dimecres, 15 de juny del 2011

No cal dir res més!!!

La primera cosa que ens hem de posar en sortir al carrer.

Si tots la portem posada els carrers quedaran absolutament decorats !

EL FUTUR PASSA PER LA NETEJA

Sense Paraules !

divendres, 10 de juny del 2011

A LA VIDA HI HA DOS TIPUS DE PERSONES

Segur que tots hem sentit més d'una vegada: “a la vida hi ha dos tipus de persones;….” Però no és cert, n’hi ha de molts tipus de persones, centenars, probablement milers. Però en aquest moment aporto la meva diferenciació preferida; actors i espectadors. A la que afegiré als crítics.


Els "espectadors" són aquelles persones que en la vida prefereixen esperar a veure què fan els altres. No aporten res als esdeveniments, són en la majoria dels casos persones que accepten allò que se’ls proposa. Dòcils, alineats i, en certa manera, aborregats. Però no ho entengueu en negatiu, no són mala gent, de fet, el món sencer està ple d’aquests perfils, la majoria de les persones que ens envolten són així. Simplement perquè és un rol fàcil, gens compromès, molt aliè al fracàs, però a la vegada incapaç de generar èxit. Zero de qualitat d’emprenedor, no obstant formen el cor de l’aplaudiment i l’adulació. Que també fa falta, potser.

Després hi ha els "crítics".  Què fora la vida sense els crítics. Són persones de caràcter analític, amb una elevadíssima auto-estima, i molt segurs de que el seu paper és fonamental en el progrés de les coses. No obstant no s’adonen de que en la majoria dels casos són autèntics bombarders d’allò que creuen aconseguir. Els crítics se senten en l’obligació de criticar, lògicament, i quan els falten els arguments, fruit del desconeixement, o dels seus particulars principis i gustos, dinamiten l’avanç i minen la creativitat de les altres persones. Algunes vegades critiquen constructivament, les que menys, el que passa es que potser ningú els ha demanat la seva opinió ni la seva valoració crítica.


I els que més m’agraden, els "actors": Les persones que prenen les iniciatives, que fan, que estan, que deixen clara la seva presència. Que creen les coses, que llencen opinions, que innoven, que arrisquen. Són el motor del món, el combustible que fa avançar las coses, el mecanisme que mou tots els sistemes, l’energia que connecta i interconnecta. Són persones coneixedores de sí mateixes, i amb necessitat de comunicar, conseqüents i amb valors. Autèntiques. Perquè només amb aquestes qualitats pot una persona escollir i desenvolupar un paper actiu en la vida.

Clar, és molt important remarcar que no són divisions pures, i que moltes vegades els tipus es combinen entre si... Em penso que a partir d'ara, cansat d'aguantar els crítics-crítics... abandonaré el meu estimat rol d'actor, faré la meva salutació i el meu "mutis por el foro" i començaré a adoptar el rol d'espectador-crític.


dijous, 9 de juny del 2011

FILOSOFIA DE LA LITRONA

Sovint, amb la ingestió d’un parell de gots de cervesa, ens trobem més lleugers de pensament. Ahir amb la Nuri (en una trobada sensacional - de plena de sensacions - al local de la Bambolina) vam crear la filosofia de la litrona.

La Filosofia de la Litrona no és un moviment literari, ni agressiu, ni etílic, ni sectari. És una manera divertida de passar l’estona i tothom hi està comptat i convidat.


LLIÇÓ PRELIMINAR

• La filosofia de la litrona parteix del creixement interior de les persones.

Ahir amb la Nuri ens vam adonar que, a la nostra edat, hem crescut molt, i que tot i que a algunes persones els pugui semblar que estem més grasses/grassos, no és cert, és que el creixement interior ens ha fer expandir el recipient que és el nostre cos.

• Hi ha com un afegit a la lliçó preliminar que no recordo...


(continuarem amb les lliçons en properes trobades)

dimarts, 7 de juny del 2011

PREFEREIXO SER L'OVELLA NEGRA

Sempre que es parla de l’ovella negra hi ha com una referència pejorativa als actes, pensaments i judicis de valor de la persona considerada així pel sol fet de ser diferents dels de la resta del ramat.
Suposo que això es deu a considerar que els actes, pensaments i judicis de la resta del ramat són els que més s’adeqüen a la coherència i al respecte general.
Però podem estar segurs de que això és cert?
Jo penso que el fet d’anar aborregats en ramat, cap a llocs comuns, sense cap mena de diferència que ens identifiqui com a persones individuals, no és una cosa suficientment forta com per seguir aquest ramat...
Sóc incapaç de fer allò que fa tothom si no em sembla correcte, o si no en tinc ganes. Molts cops una ovella blanca guiant els borregos és molt més “negra” que l’ovella més negra del ramat, i quan aquestes ovelles blanques s’erigeixen en líders del ramat, només fan que encaminar-los als propis fins, a crear enemistat, a aïllar els "diferents" del ramat .

Sempre serà molt millor ser fidel a un mateix, a la pròpia negror i a defensar aquesta diferència enlloc de seguir el ramat; o buscar ser admés en altres ramats d’ovelles negres (o blanques, tant és) però que lluitin pel seu dret de ser diferents, de pensar diferent.
A part d'algunes ovelles blanques insanes, també hi ha els llops, però això ja és un altre tema.

divendres, 3 de juny del 2011

CAFEINA - LES MOIRES AL MUSEU

Busqueu el programa de Cafeïna del dia 18 de Maig... a partir del minut 47, la Directora del Museu parla de la nit dels Museus i del nostre espectacle MéMoires

http://www.segre.com/index.php?id=1193

HE COMPRAT 24 IOGURTS. Aproximació 1.1

Bona nit, hem tingut dificultats per posar-nos d'acord per decidir com serà el nostre darrer espectacle, teníem molt clar el títol, i ens hauria agradat fer una tragèdia clàssica perquè volíem que fos l’obra perfecta, “la pièce bien faite”, però no volíem com a protagonista aquest:
Ni  aquesta:










Aquest que ens hauria agradat que ho fos,
 però quan encara era així










Ni volíem un cor a l’estil grec perquè no trobàvem el “personatge social” adequat a qui havia de representar. Aquestes són simpàtiques però no ens acabaven de fer el pes...
I aquests són... AQUESTS TAMPOC !!

També hem tingut molts problemes per seleccionar un decorat, volíem que fos alguna cosa estèticament bonica, que no ens comprometés a molt, i hem parlat de que fos figuratiu, però sense passar-se, total que hem descartat els següents decorats per vàries raons:  
Massa trist

Massa dur

Massa lluny





Massa sec i salat

Aquests ens agradaven molt, perquè tenen una estètica retro i així treballàvem el tema del reciclatge, però ens hem adonat que eren molt difícils de transportar:


I tampoc ens posavem d'acord a l'hora d'escollir un vestuari adequat per al nostre espectacle, perquè algunes persones volíen un tipus de vestuari més tradicional i amb molts colors, que pogués ser alegre i festiu sobretot per als personatges que havien de representar el cor, com ara aquest...

...unes altres persones, en canvi, deien que res de vestuari que no calia invertir en una cosa que no serveix absolutament per a res:


I aquesta idea ens agradava molt a tots, però després de donar-hi moltes voltes, hem vist que hi ha algunes coses contra les que no es pot competir


Així que finalment haurem de fer el nostre espectacle nosaltres mateixos tal com som, com hem vingut fent fins ara, sense afegits, colorants ni conservants, ni falsos patetismes... Apareixerem, direm els nostres textos o cantarem les nostres cançons, ens menjarem un iogurt i ens en tornarem cap a casa tan tranquil·lament, sense importar-nos si heu patit cap procés de catarsi o no, o si heu entès alguna cosa o no.
NO ENS INTERESSA!.

dimecres, 1 de juny del 2011

TALLER DE LECTURA EXPRESSIVA

Seguint amb les activitats relacionades amb la diada de Sant Jordi, els dies 1 i 4 d’abril el Jaume Belló va impartir al centre un Taller de lectura als i les alumnes que havien llegit contes de Maria Barbal.

Amb l’activitat l’alumnat aprèn a millorar la lectura en veu alta, amb una millora de l’entonació, l’expressivitat, la projecció de la veu, …

Una experiència innovadora i divertida ( Edgar Boix- GES II)


Va ser molt amè i ens va fer participar d’una manera molt distesa (Dolors Giralt- GES II)


Molt bé, divertit i entretingut (Eduard Vila- GES II)


Una experiència tan gratificant que la repetiria ara mateix ( Jennifer López- GES II)
Va ser entretingut i força útil per aprendre a comprendre un text (Rocío Antó- GES II)


El Taller de Teatre va ser molt divertit. Al principi tothom tenia por a participar, però el Jaume va fer que fos divertit, alegre i molt interessant. La seva presència donava confiança i ..¡fora la timidesa!

Gràcies al professorat i al Jaume ens han obert una nova porta: el teatre (José Manuel Giménez- GES II)
I JO, TAN BÉ QUE M'HO VAIG PASSAR AMB VOSALTRES ! SOU LA CANYA !!!

PARLANT DE TEATRE AL CAFEINA

http://www.segre.com/index.php?id=1193


Agradable xerrada de Teatre amb la Mariví Chacón... de què significa per a cada una de les persones que intervenen en l'acte de creació.
Si l'enllaç no dunciona directament, posar la data 31-5-2011 i anar a veure els darrers minuts...

PER LA LLIBERTAT