A LA VIDA HI HA DOS TIPUS DE PERSONES

Segur que tots hem sentit més d'una vegada: “a la vida hi ha dos tipus de persones;….” Però no és cert, n’hi ha de molts tipus de persones, centenars, probablement milers. Però en aquest moment aporto la meva diferenciació preferida; actors i espectadors. A la que afegiré als crítics.

Els "espectadors" són aquelles persones que en la vida prefereixen esperar a veure què fan els altres. No aporten res als esdeveniments, són en la majoria dels casos persones que accepten allò que se’ls proposa. Dòcils, alineats i, en certa manera, aborregats. Però no ho entengueu en negatiu, no són mala gent, de fet, el món sencer està ple d’aquests perfils, la majoria de les persones que ens envolten són així. Simplement perquè és un rol fàcil, gens compromès, molt aliè al fracàs, però a la vegada incapaç de generar èxit. Zero de qualitat d’emprenedor, no obstant formen el cor de l’aplaudiment i l’adulació. Que també fa falta, potser.

Després hi ha els "crítics".  Què fora la vida sense els crítics. Són persones de caràcter analític, amb una elevadíssima auto-estima, i molt segurs de que el seu paper és fonamental en el progrés de les coses. No obstant no s’adonen de que en la majoria dels casos són autèntics bombarders d’allò que creuen aconseguir. Els crítics se senten en l’obligació de criticar, lògicament, i quan els falten els arguments, fruit del desconeixement, o dels seus particulars principis i gustos, dinamiten l’avanç i minen la creativitat de les altres persones. Algunes vegades critiquen constructivament, les que menys, el que passa es que potser ningú els ha demanat la seva opinió ni la seva valoració crítica.

I els que més m’agraden, els "actors": Les persones que prenen les iniciatives, que fan, que estan, que deixen clara la seva presència. Que creen les coses, que llencen opinions, que innoven, que arrisquen. Són el motor del món, el combustible que fa avançar las coses, el mecanisme que mou tots els sistemes, l’energia que connecta i interconnecta. Són persones coneixedores de sí mateixes, i amb necessitat de comunicar, conseqüents i amb valors. Autèntiques. Perquè només amb aquestes qualitats pot una persona escollir i desenvolupar un paper actiu en la vida.

Clar, és molt important remarcar que no són divisions pures, i que moltes vegades els tipus es combinen entre si... Em penso que a partir d'ara, cansat d'aguantar els crítics-crítics... abandonaré el meu estimat rol d'actor, faré la meva salutació i el meu "mutis por el foro" i començaré a adoptar el rol d'espectador-crític.