La comunicació - aquesta cosa tan difícil - entre les persones, té una funció elemental: la de transmetre la veritat. De ben segur hi haurà moltes persones que diran que es tracta d'un terreny molt relliscós ja que cada persona té la seva pròpia veritat, que la veritat és relativa, que són punts de vista i altres ximpleries que tothom solem esgrimir algun cop altivament per no entrar en el fons dels problemes.
- Una persona que no té res per donar-los de menjar als seus fills al final del dia segurament pateix fam, fam real, veritable, no subjecta a cap mena de relativisme.
- La por d’un immigrant o una immigrant quan veu que la pastera o el cayuco en el que viatja és bandejat per les onades i que probablement morirà deshidratada és real, no és un punt de vista.
- L’angoixa d’una nena prostituïda per un “turista” europeu en un país empobrit no sembla ser una veritat massa relativa ni particular d'aquesta nena menor.
Per a totes aquestes persones la veritat no és relativa. El relativisme els va bé a aquells que diuen que inverteixen els nostres diners perquè en realitat ens estan robant, als que diuen que davant d'un problema no es pot fer res, perquè en realitat no "volen" fer res.
La veritat amb totes les seves conseqüències ens hauria d’interessar a totes les persones que tenim ànsia de comunicació de debò. De fet ens l’hauríem d’exigir a nosaltres mateixos i a tots aquells que més estimem, precisament por això, perquè els estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada