Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 10 de novembre de 2011

EL TRESOR VERITABLE

Hi havia una vegada un derviche que era molt savi i que vagava de poble en poble demanant almoina i repartint coneixements a les places i els mercats del regne.Un dia, mentre mendigava al mercat de Ukbar se li apropa un home i li diu:
- Anit vaig estar amb un mag molt poderós, i ell em va dir que vigués avui aquí, a aquesta plaça. Em va assegurar que em trobaria amb un home demanant almoina i que aquest captaire, malgrat el seu aspecte miserable, em donaria un tresor que canviaria la meva vida per sempre. Així que quan t'he vist m'he adonat que tu eres l'home, ningú té pitjor aspecte que tu… Dóna'm el meu tresor.

El derviche el mira en silenci i fica la mà en una bossa de cuir que porta penjant de l'espatlla.
- Deu de ser això – li diu… i li apropa un diamant enorme.
L'altre se sorprèn.
- Però aquesta pedra ha de tenir un valor increïble.
- Si? Pot ser, la vaig trobar en el bosc.
- Bé. Aquesta és. Quant t'haig de donar per ella?
- No tens per què donar-me res. Et serveix per a alguna cosa? A mi no em serveix per res, no la necessito, emporta-te-la.
- Però me la dones així… a canvi de res?
- Sí… sí. No és el que el teu mag et va dir?
- Ah! Clar. Això és el que el mag em va dir… gràcies.
Molt confós l'home agafa la pedra i se'n va. Però mitja hora més tard torna. Cerca al derviche a la plaça fins que el troba i li diu:
- Pren la teva pedra…
- Què passa? – li pregunta el derviche.
- Pren la pedra i dóna'm el tresor – diu l'home.
- No tinc res més per donar-te – diu li derviche.
- Si que ho tens… vull que em donis la manera de poder desfer-me d'això sense que em molesti.
Diuen que l'home va romandre al costat del derviche durant anys fins que va aprendre com desfer-se de les coses que ja no necessitava.