Anem per la vida veient les coses que passen al nostre costat, però encara no hem après a mirar-les.
Fins que no fem l'esforç d'educar la nostra mirada només estem en la superfície, com si topessim amb un iceberg. Hem de saber que el més fort, la part més potent no està mai en la superficie, les persones no són superficials perquè si, de vegades només es tracta d'una defensa.
I en aquest caminar ens hem perdut moltes coses que hem vist però no hem mirat. Que hem criticat però no hem valorat. Jo també. No estic exent d'aquesta norma, tot i que faig esforços per veure-ho sempre des d'una perspectiva diferent. Com deia Boal hem d'aprendre a mirar el que veiem, a escoltar el que sentim i a sentir el que toquem. De vegades només cal observar amb la pell com t'abraça algú per descobrir que sentim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada