Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 16 de desembre de 2013

SÓC TRAPEZISTA

Sóc trapezista. 
Des que tenia 15 anys la meva vida no ha estat fàcil, 
ha transcorregut un temps ple d’emocions 
entre la lluita i l’ensurt, 
entre el desig de perfeccionament del meu art 
i l’angoixa de pensar que mai ho aconseguiria. 
Dia rere dia em sentia sotmès a la meva disciplina; 
amb poc amor 
i molta exigència, 
assaboria hores d’amarga tristesa.
He plorat tantes vegades llàgrimes roents de desesperació i d’impotència, 
he desitjat morir esgotat sota la mirada dels focus indiferents,
He passat de tenir el cor gelat, 
sense somnis ni emoció 
a tenir-lo inflamant per uns sentiments 
que ni jo mateix podia desxifrar.
He intentat fugir dels enderrocs 
que sobtadament s’esdevenien dins meu… 
i en sortia sempre fent tentines 
entremig de les boires maleïdes que ofuscaven el meu enteniment 
i les meves nits desesperades…
Han passat els anys i m’he adonat que res canvia.
Cap trapezista abandona el seu trapezi.


Jaume Belló.

1 comentari:

Mireia ha dit...

M'he emocionat.
La vida no és fàcil per als trapezistes, però no ens enganyem ni ens autotorturem, també duem màgia al món i sóm capaços de crear coses meravelloses per a qui les sap apreciar. Ningú t'estimarà com un trapezista.