Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de març de 2015

NO ME TOQUES LA CA(L)DERA

L'altre cop no m'ho vaig ni plantejar. Ara sí. Igual cal fer na mica d'art de la intevenció de maluc. El cirurgià ja va ser un artista. Ara em toca a mi.
Quan em pregunten com és la sensació, els dic que és com quan em van regalar el cub de Rubik nou que costava fer girar les peces, però després d'una mica de pràctica ja no costa tant fer que el moviment funcioni més lleugerament. 


D'altra banda hi ha el fet que l'os on s'insereix l'hagi d'assimilar, i el teu cos també!

La primera cicatriu va ser més discreta, com per intentar evitar que es veiés per sota del banyador a l'estiu. Aquest cop ja no... potser va ser més difícil, potser hi havia més mal!... qui sap ! tampoc ho vaig voler preguntar.Per què cal amagar una ferida amb 28 grapes i una cicatriu en forma de L minúscula?


O en forma de somriure gòtic.

Aquests dies tinc la sensació que aquesta segona pròtesi és d'una talla més gran que l'altra, per sort no m'ha quedat una cama més llarga que l'altra, tot i que en despertar-me a quiròfan va ser el primer que li vaig preguntar al cirurgià. Diferent fabricant?... Ho anirem veient. 
Ara em preparo per buscar alguna desgrapadora !!!
Ah, des que em vaig despertar de l'anestèsia que em ve al cap aquesta cançó del Luís Aguilé:

CAMINA CAMINA NO MIRES ATRÁS