Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 25 de febrer de 2009

GRIS (per la Marina)


Sóc gris.
Un dia normal, em desperto a les 07:45 però no em llevo, espero -mirant el sostre blanc de la meva habitació- que el despertador marqui les 8:00. Llavors m’incorporo sempre cap a la banda dreta del meu llit mirant els dèbils raigs que entren per les escletxes de la persiana.
Em trobo en algun lloc inconcret entre el blanc i el negre.
El blanc del matí.
El negre de la nit.
Estic a mig camí.
Sé que sóc d’un gris multitonal on el meu color gris és el seu propi complementari.
Però un gris trist encara que els meus dies no ho són de grisos (Asterisc).
Sóc gris perquè no vull ser blanc ni negre.
No sé per quins d’aquests colors em desvisc.
A les 12:00 migdia, m’aturo per fer un cafè, sempre mirant per la finestra.
Depenent de la quantitat de llum del dia l’ull humà pot interpretar el gris com un altre color. Així que la llum enganya la meva matèria gris, per desvirtuar la meva percepció.
I en la incertesa corro un risc...
Impersonal, inconcret, indefinit,
No sé on sóc.
No sé on vull anar a parar, en aquests casos cal anar sempre en direcció a la llum. Caroline! Ves cap a la llum!
Però on, cap on he de tirar?
No em vull definir. Entre el blanc i el negre.
Sóc un gris d’aproximadament 160 cm d’alçada i la pell blau-gris / verd-gris.
Els ulls grans i entelats i amb una absoluta carència de pavellons auriculars.
Sense aparell reproductor em reprodueixo com un clon.
No obro camins.
dues bandes, dos llocs, dos espais, dos colors.
(IN)Feliç perquè hauria de definir el meu gris,
I desprès pintar-lo d’un color que m’agradi més gris-blau-gris-verd.
Però prefereixo ser gris i pensar que visc deixant que la llum em faci veure el gris de qualsevol altre color.
(Asterisc: la soledat és una situació transitòria.)

3 comentaris:

Marina Guiu ha dit...

osti Jaume.. GRÀCIES per escriure aquest monòleg. M'encanta! És.. joder, el que intentava explicar-te l'altre dia...
Avui, el gris s'ha tornat una mica més negrot, pero hi ha gent (i tu n'ets un) que fan que sigui una mica més blanc i més fàcil de tenyir de... lila, per exemple? :)
T'he de donar una super abraçada.

BLOC DE JAUME BELLÓ ha dit...

claro serà super ben rebuda. abraçades... petons... què pot fer moure el món sino ?

Judd ha dit...

m'agrada molt ... tindré una visió del gris nova a partir d'ara
petons