Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de febrer del 2009

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 9


No sé por qué razón absurda tenemos esa necesidad de querer... de querer poseer... dinero, objetos, personas... siempre decimos mi coche, mi felicidad, mi marido mi amante... creemos que por el mero hecho de decir MI nos pertenece, sin condiciones... pero olvidamos que todo es efímero, que todo se construye y se destruye en el tiempo que tarda en abrirse y cerrarse una puerta.

1 comentari:

claudia tomassoni ha dit...

i segurament en aquells moments, petits, efimers, en el cuals no posseim res, res es nostre, i no desitjem tampoc poseir res, ni ens sobra ni ens falta res...potser en aquells moments sabrem que és i que ens fa ser feliç...
vielleich....