Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 9 de febrer de 2009

EL JOC DE LES PREGUNTES - CAPÍTOL 4


Dues vegades… Dues… només dues vegades em vaig haver de despullar per adonar-me que m’havia enamorat de tu. La primera va ser un caos precipitat, efímer i instantani. Descobrir-te un sexe que per tu era desconegut, i no et vaig preguntar res perquè no necessitava saber res. Només vaig haver de tornar a fer el llit… ¡He de marxar!... ¿Ja?, ¿no vols dutxar-te?... No… la primera vegada va acabar pràcticament abans de començar i desprès el ritual de sempre: vestir-se un altre cop. Moltes vegades penso que a la velocitat amb la que follem no caldria ni desvestir-nos, no caldria fer tot aquest ritual… La segona vegada va arribar sense pressa desprès d’un temps de dubtes… tornar-nos a veure per casualitat en el mateix lloc… seguint el mateix ritual.. He de marxar… ¿ja?... Si ya… Un altre cop el somni efímer… un altre cop el conjunt de petits rituals estúpids però en el que algun cop cal confiar. La segona vegada vaig descobrir que m’havia enamorat de tu dues vegades… dues… desprès d’aquestes dues vegades, la meva vida semblava completament carregada de sentit… Però ara ja no vull estimar, no et demano res, res impossible, perquè crec que la vida ha de ser una cosa molt més senzilla, sense tanta pressa… sense tants rituals.

1 comentari:

Marina Guiu ha dit...

Uala Jaume! Sóc un desastre i fins ara no m'he adonat que estas penjant escrits teus. M'ENCANTEN! En serio t'ho dic, sino faria com que no els he llegit.. Jo no vull sols la part monologada! Jo ho vull tot! Ho vull llegir tot! Siusplau, ho podré llegir? :)
(per cert, ja tinc la ListaNegra a l'escriptori, me la llegiré :) Guapo!!)