Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de gener del 2014

LES FARSES DEL SEGRIÀ

Una de les millors coses que té el TEATRE, així en majúscula, és que pot convertir-se en una relació d'horitzontalitat artistes-públic, o -en casos menys recomanables- una relació de verticalitat "estrelles"-públic. 
A mi m'agrada molt descobrir la part humana de les posades en escena; vull dir, la part que correspon a l'apropament que busquen aquelles persones que estan damunt de l'escenari mitjançant el fet de compartir una història que han estat preparant (amb més dificultat o menys, amb més rigor o menys…) amb les altres que estan a la platea: el públic… 
Com més s'atansa l'artista al públic més gran és el contacte i el poder comunicatiu, perquè si alguna cosa té aquesta horitzontalitat és la voluntat de fer partíceps aquells que miren de la diversió (no sempre aconseguida amb plenitud) que gaudeixen els que estan damunt de l'escenari interpretant.
Aquests i aquestes artistes del Remember, amb qui he tingut el plaer de treballar de nou, respiren humanitat, proximitat, tornen el teatre a la gent, sentint alguna vegada la responsabilitat i el pes, i els consegüents nervis i pujades d'adrenalina que això comporta…
Gràcies colla per aquesta humanitat, per la vostra manera de fer les coses, per la vostra implicació i generositat…