Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de setembre de 2013

RAINER M. RILKE


Vulgues la transformació. Oh, entusiasma't per la flama,
dins hi ha quelcom que se t'escapa, que lluu transformacions,
aquell esperit que projecta, que té el mestrage del terrestre, 
res no estima tant en la corba de la figura com el punt d'inflexió.

El que es tanca en la permanència ja és el petrificat;
es fa la il·lusió de sentir-se segur a l'abric del gris anodí?
Espera, quelcom duríssim avisa de lluny el dur.
Ai...: martell absent, prepara el cop!

El que com una font es vessa el reconeix el reconeixement;
i el porta encantat per l'alegre, serena creació, 
que sovint conclou amb el principi i comença amb el final.

Tot espai feliç és fill o nét de la separació
que ells travessen atònits. I Dafne, transformada, 
vol, des que se sent llorer, que canviïs en vent.