Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de juny de 2013

COMENTARIS DEL PÚBLIC


En acabar les peces, el Toni va tenir la idea de demanar què els havíen semblat a les persones que les van veue, i aquí us deixem els comentaris que tenim fins ara.
TONI: Gràcies a tothom per venir!!!! heu estat un públic fantàstic i generós!!! i esperem que ho continueu sent! Per la meva part no més us demano un darrer petit esforç: em podríeu dir que us ha inspirat cada peça que heu vist? Quins sentiments heu experimentat... Quina història heu entès o heu volgut entendre?
Per a nosaltres és molt important saber la vostra opinió!
Petons, abraçades i gràcies de nou!!

GUADALUPE: Jo no vaig poder venir però segur que m’hagués causat moltes impressions! Sou uns innovadors!

CRISTINA: Uy, ahora me he acongojao… Al final me perdí uno de los tres itinerarios, pero creo que solo me quedaron por ver dos de las actuaciones.
Primero me entró dolor de cabeza de la concentración que me suponía intentar entenderlo todo y darle un significado si o si. Salí del recorrido rojo pensando que solo había captado la de Jane, y eso que de inglés yo ni flowers...Luego decidí relajarme y disfrutar.
Que "im-presionantes", alucino de cómo estos artistazos no solo han interpretado, si no que han creado a partir de su propio equipaje emocional, estas obras, pequeñas pero grandes. Independientemente de lo que cada uno podamos interpretar, han conseguido hacernos sentir.
Si me atrevo, ya iré comentando mi “interpretación” de cada uno, poco a poco, eso cuesta más…

RAFA: A nivell general de tot l'espectacle trobo que hi ha molt bona sintonia i equilibri entre totes les peces. El fet de que hi hagin algunes peces més viscerals i d'altres més mentals fan que l'espectador es senti còmode en els tres itineraris.
La peça introductòria serveix d'aparador d'allò que veurem i el fet d'emmarcar-la en un espai exterior fa que la vivència de tots els itineraris sigui molt més especial per l'espectador: el fa formar part de l'espectacle, trenca la convenció teatral de la quarta paret i fa que l'espectador rebi estímuls i sensacions enlloc d‘una història amb una estructuració clàssica d'inici, nus i desenllaç. La peça conclusiva potser és la que té una disposició més tradicional encara que no deixa d'interactuar amb el públic. L’espectacularitat visual i l'intriga de l'inici fan que sigui una peça força interessant.
La disposició de l'espai de totes les peces és potser el més interessant de l’espectacle. Veure dues peces en un mateix espai que ha estat modificat dóna una sensació d'unitat a tot plegat. Tot passa a ser una gran bombolla de sentiments i sensacions, compacta però també flexible. A totes les peces es podia llegir el "lema" o la frase capçal de l'obra sense que fos de forma explícita. Al meu parer això mereix un fort aplaudiment pel fet d’atrevir-se a tractar els temes d'una forma tan efímera i intangible i també per tractar al públic com a éssers intel·lectuals que poden deduir, imaginar o fins i tot inventar allò que estan veient.