FERNANDO PESSOA I JO

Hi ha llibres que et marquen per sempre.

Altres passen pel teu davant sense pena ni glòria.

Alguns m'han costat de llegir, a uns altres hi torno de tant en tant.

Alguns són reveladors.

Altres són prescindibles...

Un dels que més m'han costat però que finalment -després de 7 o 8 intents- vaig poder llegir va ser l'Ulisses de James Joyce. Gran Obra. Hi tornaré.

Un altre que m'agrada amar llegint en les meves hores més baixes de moral és EL LLIBRE DEL DESASSOSSEC...

Diari íntim de Fernando Pessoa escrit sota el nom d’un Bernardo Soares -que era ell mateix, de la mateixa manera que ho eren Reis, Caeiro i Campos, però molt més ell encara-; o bé fragments, notes, apunts esparsos per a una novel·la protagonitzada per un gris i angoixat escrivent de la Rua dos Douradores, que mai no va tindre un projecte clar i precís, i que, al contrari, va anar eixamplant els seus límits poc definits dins d’una ment complexa. 

El Llibre del desassossec és el llibre que podem considerar com una de les fites literàries del segle XX, però que no va ser mai, en realitat, un llibre, tot i que és molts llibres al mateix temps. És el llibre que va escriure Fernando Pessoa, o Bernardo Soares, o el llibre que mai no va ser escrit per ningú, sinó únicament somniat. 

El llibre de la incapacitat davant de la vida, del tedi, de l’angoixa, de l’abdicació.

Pessoa i Jo a Lisboa