Sembla una frase capciosa, aquesta, en aquest moment.
Diria que no hem de deixar mai de ballar, de moure'ns, de somiar, de ser lliures, interpretant la música i el so com allò que ens dóna vida...
Però ara sembla que tothom ens vulgui fer ballar al ritme que uns altres toquen. Aquest és el problema, ballar el que els altres volen i no allò que desitgem...
Us convido a ballar com us vingui de gust i a fer-ho d'una manera pública com quan les persones encara teníem el poder de participar en les celebracions dionisíaques sense que ningú ens prengués el protagonisme de manera sufragada per les Administracions.
Balla al carrer com a manifestació de la teva llibertat i de la teva capacitat de decissió.
Tothom que pot moure els ulls pot ballar !!!
1 comentari:
Ballarem hasta el infinito y más allá, of course. solos o en compañia, como se tercie.
Publica un comentari a l'entrada