Fa uns 3 o 4 anys, en un dels tallers d'interpretació de l'Aula vas aparèixer i recordo que et vaig dir: "Em fa molta vergonya tenir-te d'alumne a tu que has ensenyat tantes coses a tanta gent!"... em vas mirar amb cara de complicitat i em vas dir que havies vingut per aprendre coses com tothom (i també a follar, perquè t'havien dit que al teatre es folla molt, jajaja), i durant el taller em vaig adonar que no només aprenies tu, sinó jo, i totes les altres persones que compartíem jornades creatives -i no només en lo teatral- amb tu.
Un altre comentari: "jo el text no me'l sé, però em sé l'argument" quina veritat més absoluta i quin saber estar damunt de l'escenari.
Per mi ha estat un gran HONOR compartir tots aquests moments perquè jo de gran, voldria ser com tu... aquest infant que no ha perdut la capacitat d'il·lusionar-se per aquelles petites coses que estan a l'altra banda d'un caramel... l'infant que no ha perdut la capacitat de deixar volar la seva imaginació i emocionar-se en la tasca (moltes vegades incompresa) de compartir-ho tot (encara que només sigui un caramel, una paraula tendra o una gamba salada) amb totes les persones que tenim a la vora.
No sabem mai quin és el nostre camí... molts cops, ni tan sols sabem cap on hem de mirar, però ara sé que només cal pujar en un tricicle i començar a pedalar cap on sigui que ens adrecin els nostres somnis.
Ja t'ho he dit molts cops i a la gent amb la que compartíem les classes també que havíem d'estar agraïts de tenir-te sempre al costat, però mai està de més fer-ho una altra vegada: Gràcies Esteve!
2 comentaris:
se que a l'Esteve no li agrada que li fem mil parlaments per elogiar-lo o mil escrits com el que ha fet el Jaume, perque el farien sentir avergoyit, "eh! massa cosa": ell és una persona de naturalesa humil, al cap i a la fi... així que signo també tot el que el Jaume diu: Gràcies per tot els que ens has donat i bon viatge allà on vagis i fins aviat!
Jaume, jo hi era quan vas dir això de que et feia vergonya de tenir a l'Esteve com alumne, em sembla que va ser ahir... no entenia res.
Ara sé no qui, sinó què és l'Esteve, perquè allí vaig cinèixer a una persona i ara conec a un esperit d'unió i una menera fer estimar.
Dono gràcies a la vida per haver-me posat allí en aquell moment.
Publica un comentari a l'entrada