Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 5 de gener del 2012

L’ESTRATÈGIA DE LA FI DEL MÓN I ELS SIMPSONS

Com sempre que parlem de MONSTRES AMERICANS hi ha rumors que acaben de posar la cirereta del pastís... El rumor de la fi del món - que segons algunes persones tindrà lloc enguany - segurament anirà molt bé a una sèrie d’aprofitats que han començat a deixar anar rius de tinta sobre el tema (i en aquest sentit jo mateix m’estic convertint en un d’ells mentre escric això).
Actualment hi ha uns 300 llibres que parlen sobre aquest fenomen a Amazon, i les pàgines que parlen sobre l’afer s’han multiplicat com la grip (de fet és el mateix cas que la grip A).
La més flagrant, segons denuncia l’astrobiòleg de la NASA David Morrison, és una web falsíssima sobre ciència que han editat els promotors del film «2012».

El lloc, un muntatge publicitari, teòricament per la supervivència de la Humanitat, on s’assegurava que fou fundat el 1978 per líders internacionals de governs, de l’esfera econòmica i de l'àmbit de la ciència, i on es deia que al 2004 els científics havien confirmat l’existència -amb un 94% de probabilitats- que el món seria destruït l’any 2012.

Tècnica de marketing víric, en la qual els americans són uns autèntics monstres, perquè s’expandeix com els virus informàtics, no és innocent, ni molt menys. Busca -com sempre- resultats econòmics a través la mentida, el que passa és que aquesta mena de publicitats (com tantes altres) solen confondre a moltes persones i generen pors innecessàries en aquelles persones que no sabem/saben llegir entre línies.

Un altre dels casos infames: la capçalera del Simpsons feta per Bansky que podeu veure a:
El conegut graffiter británic Banksy denuncia (en teoria) amb humor negre les males condiciones laborals que la mateixa sèrie provoca en els treballadors de països asiàtics que fabriquen el merchandising i donen color als capítols (d'aquí el color groc dels personatges?). Aquesta capçalera, després de 20 anys d’èxit de la sèrie, no farà que els espectadors deixem de veure-la (i això ho saben molt bé els monstres del marketing americans) és una simple maniobra que fa que el mateix refús que provoca s’absorbeixi i es normalitzi… i de sobte acabem convertint l’explotació en una cosa acceptada, que consumim lleugerament, sense CAP MENA de conseqüències, (m'incloc jo també perquè m’agrada molt la sèrie)... Però si ho pensem fredament, la FOX (l'empresa productora) el que aconsegueix es fer perdre tota credibilitat a un artista que es caracteritzava per la forta denúncia social en el seu art de carrer...

Per tant no deixa de ser tot una estratègia ben planificada que hauríem de saber reconèixer.