Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 3 de gener de 2012

ELS MONSTRES

Em resulta angoixant que, aquests darrers dies, sembla que tot el que faig i el que penso convergeix en els E.U.A.
M'explico.
Fa poquet estava mirant els carrers de la meva ciutat i la majoria de balcons tenen Pares Noels que sembla que vulguin entrar a les cases (a robar els cors - i les ments - dels ciutadans, si més no). 
Rebo un encàrrec per fer un curs sobre la deconstrucció de les tradicions populars i en la lectura de la informació que necessito, descobreixo que no atenem a la diversitat amb la que convivim, però sí a la imposada pel mercat.
I això em fa preguntar: com és possible que estem perdent les nostres tradicions?
Com és que no som capaços de establir diàlegs amb els estrangers que estan al nostre país?
Per què no ens interessem per les seves tradicions?
I, sobretot, per què acatem (perquè no es pot dir d'una altra manera) les tradicions americanes que només es basen en el consumisme, unes tradicions d'un país que no té tradició pròpia i que ha hagut de beure de les tradicions de la vella Europa...
La única explicació que se m'acut és que es tracta d'un imperi mundial que vol dominar el món, l'imperi dels diners! I que en la seva carrera per aconseguir-ho ens fa oblidar qui som, d'on venim, i què volem, i ens fa creure que només volem aquelles coses que el mateix sistema americà posa al mercat, la qual cosa ens manté com esclaus d'un esclavatge que es pretén abolit, però no és cert!.

Us deixo una cita que m'ha inspirat:
"Sense els monstres no sabem el que som; amb ells, no som el que sabem."
Strangers, God and Monsters (2003). Richard Kearney