EL PROCÈS CREATIU

Que bonics són els processos creatius, quan comencen com un encàrrec i, poc a poc, van agafant consistència. La Dama de Gardeny és el resultat de algunes vicissituts creatives; sorgeix com un encàrrec de Turisme de Lleida, en aquells moments el meu contacte i amb qui vaig parlar era la Laura... i, poc a poc, el projecte es va convertir en un espectacle itinerant per a visites estiuenques al Castell de Gardeny. En aquell moment, el van fer L'Arnau, el Joan i la Meritxell... però també hi han passat l'Óscar, l'Oriol, el Jordi, la Clara, l'Àngels, el Víctor i jo mateix...

Després de la primera temporada parlem de fer una versió per a nens i nenes de les escoles que vulguessin visitar l'edifici, i no va tirar endavant... llàstima! però vet aquí que les coses, algunes vegades, segueixen camins que no sabem on ens portaran; i el més interessant sempre és endinsar-nos-hi (un sempre està a temps de tirar enrere si no li agrada el que troba pel camí, o de baixar del tren), així que fem que l'Arnau, El Joan i la Meritxell es converteixin en titelles - seguint un model que vam crear amb l'Òscar per a l'itinerant de Gardeny - i comencem l'espectacle amb una escenografia que vam anar a buscar en un dels camps del meu germà, i robes i vestits que ens ha fet l'Imma... agafem el vaixell per anar-lo a fer a Maó, per primer cop !!!!!

Així doncs la llavor de l'espectacle finalment, amb la complicitat creativa de l'Òscar (gran constructor i sanador de titelles) i del Jordi, i tot el Xip Xap, l'hem aconseguit sembar i està agafant embranzida. Jo sempre dic que la ignorància és molt atrevida, no pot ser d'altra manera... si mireu bé, veureu que m'he penjat un acordió i faig de músic...

Cap on anirà la DAMA DE GARDENY? al final de l'espectacle ella marxa a Tunis, però com continuarà la cosa no ho sabem. Qui ho pot saber en aquests temps que corren. De moment, ho veuran un munt de nens i nenes de les escoles de Lleida, i després, qui sap?! potser Cuba, Holanda... El sud d'Itàlia...