Prenc de strangis aquest títol de Mishima per fer una reflexió sobre com es poden arribar a corrompre les relacions entre les persones. És època de preguntes i de canvis en la meva vida i suposo que totes aquestes qüestions venen a mesura que vaig acumulant anys i em torno més pensador i menys "actor" cada cop. I mentre jo intento alliberar la meva consciència, analitzant totes les coses que he fet malament, me n’adono que hi ha persones que ni tan sols es qüestionen que hagin pogut equivocar-se en res del que han fet, i atribueixen directament la culpa als altres. Està bé, és una bona tàctica, la tàctica que durant molt de temps han seguit els religiosos sense escrúpols i els polítics corruptes (sobretot els de dretes) que diuen que creuen en una cosa i en posen en pràctica una altra de completament diferent. Deu ser el que comporta considerar-se millor que els altres. (Vaja, crec que m’estic fent un embolic amb els meus propòsits d’any nou, millor ho deixo per quan tingui les coses més clares).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada