No sabria assegurar quan va començar l'era dels estúpids, però hi estem completament immersos, clavats de peus i de cervell. Ens pensem que som senyors però hem perdut l'elegància; creiem que sabem de tot, però hem oblidat el saber fer; ens fa por dir la veritat, sigui quina sigui, amb aquella elegància que es va acabar amb els nostres avis i de la que ja no disposem.
Així que ens amaguem sota unes ales inexistents, com cercant la protecció d’algun ésser superior que, creiem que ens mantindrà sans i estalvis de tota aquesta misèria personal i intel•lectual.
2 comentaris:
Crec que aquesta estupidesa i la superioritat és perquè ens pensem que el què importa és el que sentim, sapiguem, les nostres dots potencials o talents; tots sabem d'amor, coratge, compromís, de tot... Però això no és lo important, el que de debó compta és fer, l'acció de tots aquests coneixements és la veritable saviesa.
No pots creuar el mar només mirant l'aigua. TAGORE
SI SENYOR O SENYORA TAGORE, QUANTA RAÓ HI HA EN LES SEVES PARAULES... COM ENS OMPLIM LA BOCA DE BONES INTENCIONS, SENSE SABER DUR-LES A TERME... Moltes gràcies pel seu comentari !
Publica un comentari a l'entrada