LA MISMA

OJALA QUE TE VAYA BONITO !

CONCERT D'ANIVERSARI

És la primera vegada que canto en públic fora de l'escenari, només davant d'un grup d'amistats... alguns conegudes i altres no.

Fins ara ho havia fet algun cop si vols per força, perquè em demanaven de cantar en algún sopar o així, però habitualment era una sola cançó i era una cosa que guardava per als escenaris, per als musicals que m'agraden o per als meus espectacles mig cabaret mig confessió.

Quan la Manola em va demanar que cantés unes cançons per als seus convidats al seu aniversari, al principi li vaig dir que sí sense pensar-m'ho ni un sol segon, després vaig passar una època en què m'ho repensava fins que finalment vaig poder contactar amb el Jordi, que m'ha donat l'empenta i la confiança per acabar-ho de fer.

VIDEO OJALÁ QUE TE VAYA BONITO

Gràcies Jordi per voler-ne participar.

Gràcies Manola per demanar-m'ho.

Gracies David per la paciència.

I gràcies a totes les persones que vau estar allà gaudint amb mi d'aquest moment.

 

 

 

 

 

LA CLASSE MITJANA

El poema titulado La clase media o Poema a la clase media NO pertenece a Mario Benedetti. Si revisamos su obra completa no lo encontraremos por ninguna parte. Tampoco se trata de algún texto inédito  de éste  connotado autor como ha de porfiar por ahí más de alguien; la propia Fundación que lleva su nombre se ha encargado en repetidas ocasiones de aclarar que  Benedetti no escribió este poema. Su autoría es reclamada por el señor Daniel Cézare, de nacionalidad argentino.  A continuación, el texto aludido:

Referència:  http://dicenqueyodije.blogspot.com.es  -  Vilma Vidal

La clase media

(Daniel Cézare)

Clase media

medio rica

medio culta

entre lo que cree ser y lo que es

media una distancia medio grande

Desde el medio

mira medio mal

a los negritos

a los ricos

a los sabios

a los locos

a los pobres

Si escucha a un Hitler

medio le gusta

y si habla un Che

medio también

En el medio de la nada

medio duda

como todo le atrae

(a medias)

analiza hasta la mitad

todos los hechos

y (medio confundida)

sale a la calle con media cacerola

entonces medio llega a importar

a los que mandan

(medio en las sombras)

a veces, solo a veces, se da cuenta

(medio tarde)

que la usaron de peón

en un ajedrez que no comprende

y que nunca la convierte en Reina

Así, medio rabiosa

se lamenta

(a medias)

de ser el medio del que comen otros

a quienes no alcanza

a entender

ni medio

IO SONO UN GATTO ZETA

Sempre que marxo de vacances, em relaxo i buido la meva ment que s'ha anat omplint durant el curs escolar i, de sobte, la meva imaginació imparable comença a crear i (re)crear situacions que molts cops es barregen en propers espectacles...

Enguany ha sorgit una idea d'un ambient festiu amb persones que m'agradaria tenir sempre molt a prop... "IO SONO UN GATTO ZETA" - Un treball sobre la identitat que ja fa temps que tinc entremans. Idea de Muriel, Andrea i Luana... esperem que es pugui fer realitat durant el proper curs amb algun dels grups amb qui treballi.

 

ESTIU 2017 - ITÀLIA

No hi ha cosa millor que l'acollida de les amistats quan vas pel món. 

Enguany hem visitat Itàlia.

A poc de no quedar-nos de nou tots els dies a Torino amb la Luana, l'Andrea i la resta de noves amistats... vam decidir moure'ns cap a Mantova i que fos el centre dels petits viatges visita que hem anat fent. El Federico ens va facilitar l'allotjament. 

Cada lloc i persones ens ha regalat una part de vida compartida: sobretot les persones que hem trobat o re-trobat (Luana, Andrea, Pietro, Matilde, Muriel, Federica, Davide, Carlo, Ianquam, Giordano, Federico, Sara...) ens han ofert moments que ja no podrem oblidar.

Buscant on anar

Museo del Cinema

Sabor caffè

Grappa per piacere 

Museu Arte Contemporanea - Rivoli 

Circ la Putika

Candiolo - Celebration

(Federico, Davide i Sara i nos...) Nostromo - Mantova 

Teatro  Scientifico Bibiena

Reposant emmig de la calor

Sabbioneta

Teatro Sabbioneta

Al Caseificio amb el Giulio

Bany als Alps

Le Alpi

A la piscina. Revigliasco

Arena de Verona

Candiolo. Felicità 

Davide i Limoncello

Luana, Andrea, Davide, David, Carlo, ?, Muriel

Aquí us deixo unes imatges!!

SERVIR

Fa uns dies enraonava amb una amiga que em parlava de quan van baixar a Lleida a servir. 

Em sembla que totes les persones, a les nostres feines, servim a algú, tenim unes obligacions que estan al servei d'algú. D'aquesta manera crec que és com hem de veure la feina de cadascú: a qui servim, a qui fem un servei amb allò que sabem fer o amb allò que hem decidit fer encara que no en sapiguem molt, cosa que amb el dia a dia anirem aprenent.

Totes les professions estan adreçades a servir algú. Tothom servim a algú i no ho podem perdre de vista. Els/les mestres fan un servei per a l'alumnat. Les/els funcionaris fan un servei per als usuaris de l'administració. Els/les artistes fan un servei per augmentar el nivell d'apreciació estètica i cultural de tothom. Els Cossos de Seguretat serveixen a tota la comunitat. Els i les cambreres, els i les botigueres, serveixen a la clientela que poden ser mestres, funcionàries, artistes, o altres... i això hauria de tenir la seva base en uns principis i uns valors ètics que ningú ens hauría de recordar.

Els polítics honestos i honrats estan al servei de la ciutadania a la qual representen, no només a la que els ha votat, ja que cobren dels nostres impostos dels de tothom i no només dels de qui els ha escollit; però malauradament, ens adonem cada cop més de que només es dediquen a servir a qui té diners i els pot aportar un benefici econòmic més enllà del sou just que els correspondria... tot i que voldria creure que no tothom es comporta d'igual manera perquè aquest joc porta cap a diversos camins poc honorables que acaben per no servir a ningú més que a qui hi juga i em sabria molt de greu que algunes persones a les que respecto agafessin aquest camí.

Potser hauríem de prendre exemple del món casteller: tothom serveix algú, tothom serveix per alguna cosa... Si ets alt i gros serveixes per fer una cosa, si ets petit i esquifit per una altra...

Aquest és el veritable concepte que jo tinc de "servir", no el de fer de criat malpagat de ningú... sinó que, independentment de la feina a què ens dediquem, poguem aportar un servei que millori la vida de les altres persones, però malauradament... hi ha persones, a tots els sectors de la societat, que creuen que van nèixer en una "classe social" que no hauria de servir a ningú, i quan algú creu que no ha de servir a ningú, en realitat no serveix per a res.

GARLANDES IMPORTADES

Per fi ha arribat el dia, després de casi un any de robar-li a la Clau retallets de les robetes que ella usa,  ens posem a fer les garlandes, aquesta era la idea que vam tenir en veure els retalls.

Poc a poc ha anat prenent forma!!!

 

Em resulta interessant com el fet de compartir coses que unes persones ja no necessiten, pot ajudar unes altres a fer més accessibles les seves necessitats...

GURIS I CONCERTS

Final de curs de l'Aula Social.
Actuació d'un gran Amic... DE-SASTRE!
i amb la participació espontània d'una futura gran artista... llàstima no tenir un video de la versioneta de CREEP que van fer... UN GRAN MOMENT !

LOH CANTOREH DE HIHPALIH

LA GURI IN HER BEST 

FESTA MAJOR DE VALLS

Hi ha algunes coses que et retornen la felicitat. Enguany a Valls, Festa Major de Sant Joan, he gaudit d'una Festa Popular com feia temps que no veia, la gent al carrer participant, el teixit associatiu fa la Festa Major, surten amb les colles al carrer; prenen el carrer, de fet, per compartir amb tota la comunitat la joia de la Festa Major.

L'Èlia i el Jaume han estat uns amfitrions sensacionals! I ens han ensenyat una cosa important: que el BOLADÍS està fresquet i  ve molt de gust quan fa calr... tant que enganxa, però que no se'n pot abusar, ;)