Em meravella la capacitat d'expressar que tenen els objectes quan són manipulats per algú que té alguna cosa a dir.
Avui he descobert un text que m'ha semblat meravellós mentre buscava maneres de fer un nou titella, i aquí us el comparteixo...
1. Què passaria si alguna cosa ens succeís?
2. Què vols dir?
1. Si no poguéssim actuar mai més; si deixessin d'existir titellaires que sabessin com fer-nos treballar.
2. Ens posarien en un museu, potser. Que solitari serà... enterrats en una gàbia de vidre.
1. Correcte... Potser ens posaran amb algunes boniques màscares africanes.
AMBDÓS: (adreçant-se al públic) Sisplau, si algú de vostès ens veu alguna vegada en un museu, feu-nos un gest amb el cap; serà el senyal que ens han vist en millors dies, i que tenim un lloc no només al museu, sinó en els seus cors.
(Pensive Puppets de Nina Efimova)
1 comentari:
que bonic!
el món dels objectes sense funció, ja obsolets en aquest món que avança tan ràpid deu de ser una mica així.
i el de les joguines "envitrinades" sense cap mà petita, o gran, que les agafi per imaginar amb elles.
Publica un comentari a l'entrada