Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 26 de juny de 2015

EL PADRÍ D'EDUCACIÓ SOCIAL (PROMOCIÓ 2015)

Us deixo una transcripció del discurset que van haver d'aguantar l'estudiantat d'Educació Social el dia que celebraven el lliurament de les orles.
I un parell de fotos de l'esdeveniment.
Moltes gràcies, Àngels!!!


VOSALTRES HEU DE SER L’ÀNIMA



Educadores i Educadors Socials (per mi ja ho sou des del moment que vau decidir ser-ho)... Famílies... Professorat !

Bona tarda a tothom. 

El meu nom és Jaume Belló i peso 96 quilos. 

Ara us preguntareu: “i ara, això, per què ens ho explica?”... Veureu, a principis del segle passat, el Doctor DUNCAN McDOUGALL va fer una sèrie d’experiments amb cadàvers de persones i animals, no sé si massa científics, per saber quant pesava l’ànima, i va arribar a la conclusió que l’ànima pesa 21 grams. Immediatament, el saber popular va adoptar aquesta teoria... I jo, que sempre he estat molt atent a la saviesa del poble, avui he vingut a compartir amb vosaltres aquests 21 grams de la meva ànima.

Des del mes de Març, quan em vau fer la proposta de ser el padrí d’aquesta promoció, -cosa que em va submergir en una il·lusió que mai havia sentit abans- que no paro de donar voltes a quines coses he fet que tinguin a veure amb l’Educació Social. El primer que vaig fer va ser comprar-me una barba blanca perquè és una responsabilitat gran ser padrí... i, vaig començar a pensar què podia haver fet jo, que només m’he dedicat al teatre, que pogués ser interessant per aquesta xerrada... i, per fi, fa un parell de setmanes ho vaig trobar.

Durant aquests tres mesos m’heu fet descobrir que vaig començar fent el que vosaltres us tocarà fer, treballar amb les persones i acompanyar-les en el seu creixement; jo ho he fet en una cosa que ha estat sempre la meva passió: el teatre, el teatre que he explicat i usat com a lleure, com a mode de relació, com a transformació de la societat en que m’ha tocat viure i com a teràpia. La meva història professional va començar deixant l’àmbit teatral d’una companyia d’afeccionats i anant a fer teatre per potenciar l’alfabetització a l’escola d’adults de la Mariola, que en aquell moment depenia de Benestar Social... i allí, a part de retrobar-me amb la que havia estat la meva professora de Belles Arts -que fou qui va tenir la idea de potenciar l’aprenentatge a través del teatre- em vaig trobar un grup molt heterogeni; i això us ho explico perquè, segurament, quan vosaltres comenceu a treballar -que espero que sigui molt aviat, perquè en aquest país han de començar a canviar les coses-, seran grups socials heterogenis el que us trobareu. 

En aquell moment, tot i que no tenia ni idea que hi pogués haver una cosa que es digués “educació social”, vam posar en escena, tot i les dificultats que anaven sorgint, una obra que es titulava “De qui són aquests morts?” i que plantejava qüestions sobre el conflicte dels Balcans que en aquell moment estava molt present a la premsa.
Clar, tot això, ho he anat desgranant des que vosaltres em vau demanar “volem que siguis el vostre padrí", perquè a part de la il·lusió, fa gairebé tres mesos que no dormo pensant: “què els explicaré?... De tot el que han d’aprendre ja els en ha parlat el seu professorat; de la vida que hauran d’enfrontar ja ho hauran descobert en les seves pràctiques...", per tant només us puc parlar de les coses que jo he descobert, una d’elles és que aquest és un món on hi ha molts problemes de terminologia...

L’ànima: És molt curiosa l’etimologia d’aquesta paraula. Sorgeix al s. XII; del ll. anĭma 'aire, alè, ànima'; aquest cultisme suplantà l'antic i hereditari “arma” a causa de l'equívoc amb arma de guerra. L’ànima és el Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà. La Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. I també la part moral, ètica i emocional de la persona. Un pot ser una Bona ànima o una Mala ànima segons l’expressió popular. O una ànima de càntir. O lliurar-se en cos i ànima a les coses que fa: això és el que he fet jo, i el que espero que feu vosaltres en un futur no massa llunyà. Que feu allò que us surti de l'ànima amb el pensament, la paraula, l’obra o l’omissió Però que vingui sempre d'un sentiment sincer.

L’ànim: És una paraula que sorgeix al s. XV; lo masculí sempre arriba més tard... i prové del llatí “animus” que significa Volença, intenció, coratge, esperit, de fer una cosa.

Vosaltres heu d’entendre que heu tingut més sort que jo. No sé si els vostres pares volien que féssiu Educació Social o no; jo vaig acabant fent els estudis que volien els meus pares i, al final, ho vaig haver d’abandonar perquè allò no em feia cap mena d’il·lusió ni m’aportava res... Posant-me en contra dels meus pares... Ara, famílies, deixeu-me que m’adreci a ells perquè sóc el seu padrí, i un padrí, vulguis o no, sempre mereix una mica de respecte... 

Vosaltres heu tingut molta sort perquè heu tingut unes persones que us han acompanyat durant els vostres estudis per a que pugueu enfrontar les necessitats socials amb un bon coneixement teòric; quan jo vaig començar fa vint-i-cinc anys havia de demanar consells a altres professionals de l’educació que coneixia sobre les coses que anava descobrint directament en el treball amb els col·lectius i persones que, molts cops, ni tan sols havien decidit que volien fer teatre. Vosaltres teniu els coneixements, i n’adquirireu molts més, però jo venia del carrer, de la lluita amb la vida quotidiana i els conflictes que aquesta genera. Tot això ho vaig poder fer gràcies a l’ànima que he posat en comunicar-me amb qui ha volgut aprendre el poquet que jo sé. L’ànima i l’ànim.



M’ha fet molta gràcia aquesta presentació teatral que han fet les vostres companyes invocant a Zeus, perquè a Grècia és on comença el teatre com l’entenem avui dia. “Persona”, en l’etimologia grega, significava màscara. Un dels estris teatrals que més preuats han estat en totes les èpoques d’una banda a l’altra del globus, des de les màscares de l’òpera de Beiging fins les màscares rituals africanes, des dels grecs fins a les manifestacions actuals (V de vendetta).
Tothom portem una màscara, o vàries, en les nostres relacions amb els grups en què estem immersos... Hi ha un corrent teatral anomenat el teatre essencial que es basa en descobrir aquestes màscares i saber com funcionen quan ens posem en relació. Tothom ens comportem de manera diferent si estem amb la família, a la feina, amb les amistats... i aquesta diversitat és a la que hem de prestar atenció, perquè una màscara, un caràcter, una persona en la seva singularitat, és allò que ens fa rics, igual que ens han donat riquesa totes les persones que hem conegut. Algunes de vosaltres per exemple, us heu posat una “màscara” per venir avui aquí, segurament heu estat en aquest auditori abans, però per aquesta ocasió heu seleccionat un vestit, un calçat, i fins i tot un pentinat i un maquillatge que mai havíeu portat quan havíeu entrat aquí. I, per tant, heu adquirit una personalitat, un "caràcter". En això consisteix la construcció d’un personatge o màscara, i això és el que fem quan pugem a l’escenari.

Des de l’educació social, us toca descobrir i donar rellevància a aquestes màscares atenent sempre a la qualitat de “persona”, a treballar allò que ens fa diferents i que ens permet aportar riquesa als grups... Sabem que les successives lleis que modifiquen la manera com hem de ser educats pretenen anul·lar aquesta diferència, aquesta diversitat que enriqueix la nostra vida en relació, perquè homogeneïtzar-nos és una manera de dominar-nos, una manera de sotmetre’ns, en certa manera, a la voluntat dels qui ens governen, i a qui nosaltres hem escollit; però sovint es perd de vista, sota intervencions socials “pretesament inclusives”, aquest concepte de persona per difuminar-lo en el més complex de grup o de col·lectiu. I parlo d’intervencions socials “pretesament inclusives” perquè és cert que es fan tasques molt bones de promoció de la inclusió social, festes i celebracions en nom de la integració social, cosa que des del meu humil punt de vista és equivocada, i us intento explicar el per què. “Integrar” significa incorporar, des d’una posició de poder, alguna persona a un col·lectiu i fer que s’hi adapti... i això significa que aquesta persona, per alguna raó se l’ha deixat fora del col·lectiu, l’hem deixada al marge, l’hem tornada marginal. Ara això de ser inclusiu està “de moda”. Jo no crec tenir dret d’incloure o d’integrar ningú, per mi tota persona que està en els meus entorns més immediats, teatrals, socials o d’oci, TOTA persona està inclosa sempre, el que intento fer és no excloure ningú de cap de les coses que faig. Per mi és un concepte més positiu “no exloure” que “incloure” perquè quan pretenem incloure o integrar algú ens estem auto-atorgant el dret de decidir qui pot entrar dins el nostre grup social abans de saber si són persones amb bona ànima, amb mala ànima o una ànima de càntir, que també n’hi ha.
A vosaltres us tocarà treballar en aquesta línia, donant el vostre ànim i la vostra ànima a una educació en valors, una educació de i per al compromís, de respecte social... I això se us demanarà en la mesura que sereu les persones més preparades per fer front a les exclusions que viuen totes aquelles persones que estan als marges, que són marginals en el seu dia a dia, pel sol fet de ser diferents d’allò que un sector de la societat anomena “normal”. Hi haurà moments en aquesta feina en que tindreu la sensació que ja no podeu amb la vostra ànima, -això no és cert, perquè ens hauríem de referir que ja no podeu amb el vostre ànim-; quan us trobeu que, per cansament, desmotivació, lluita interna, manca de diners, manca d’espais, manca de complicitats, manca de voluntat política, manca de companys de viatge, tindreu la sensació d’haver perdut els ànims i el coratge. Llavors us demanaré, des d’avui, com el vostre padrí, que, sis-plau, poseu en marxa els vostres 21 grams d’ànima per compartir-los amb qui els necessiti.

Gràcies, i endavant!

dilluns, 22 de juny de 2015

TALLER D'AUTOMAQUILLATGE

Amb l'ajuda de la Mar Massana, vam fer un taller on cadascuna de les participants (i el Joan) van aprendre a maquillar-se per a l'espectacle de cabaret... fins les que no tenen pràtica en aquests afers se'n van sortir prou bé. Gràcies Mar... 
I clar sempre hi ha persones que gaudeixen més que altres !!!


 
 
 

dimecres, 17 de juny de 2015

MASCAREDA

la diversa fabbrica
Posted by Is Mascareddas on dimarts, 17 / març / 2015

dimarts, 2 de juny de 2015

G3RMAN3S

Un nou taller amb adolescents, el procés ha estat una mica cansat perquè pel mig va haver-hi la meva operació, i els costa posar-se a treballar, però més que res per la sensació de què sempre qüestionen allò que fan, si el públic entendrà, si agradarà... quan en definitiva només es tracta d'una qüestió de ganes i de convicció en què qui t'està ajudant a crear, qui et fa de mestre té més eines que tu per saber el que pot agradar, el que no, allò que pot funcionar i allò que no, però cal la implicació de tothom quan s'està creant un producte artístic que sempre admetrà qüestionaments, nous punts de vista, i participació diversa... 
Però els processos creatius no estan preparats per a la desídia i la no assistència, després ens lamentem de la manca de temps, de la manca de preparació, de si haguèssim o si no haguéssim... quan tot es centra en implicar-se en allò que hem decidit fer de manera voluntària.
Finalment el resultat és presentable i fins i tot molt bonic... Però...










On hauríem pogut arribar si no s'hagués perdut tant de temps?
Qui sap? Això mai ho podrem saber ni el temps perdut podrem recuperar-lo...