Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 2 de juny de 2015

G3RMAN3S

Un nou taller amb adolescents, el procés ha estat una mica cansat perquè pel mig va haver-hi la meva operació, i els costa posar-se a treballar, però més que res per la sensació de què sempre qüestionen allò que fan, si el públic entendrà, si agradarà... quan en definitiva només es tracta d'una qüestió de ganes i de convicció en què qui t'està ajudant a crear, qui et fa de mestre té més eines que tu per saber el que pot agradar, el que no, allò que pot funcionar i allò que no, però cal la implicació de tothom quan s'està creant un producte artístic que sempre admetrà qüestionaments, nous punts de vista, i participació diversa... 
Però els processos creatius no estan preparats per a la desídia i la no assistència, després ens lamentem de la manca de temps, de la manca de preparació, de si haguèssim o si no haguéssim... quan tot es centra en implicar-se en allò que hem decidit fer de manera voluntària.
Finalment el resultat és presentable i fins i tot molt bonic... Però...










On hauríem pogut arribar si no s'hagués perdut tant de temps?
Qui sap? Això mai ho podrem saber ni el temps perdut podrem recuperar-lo...