Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 19 de febrer de 2015

JO SÓC LA CORATGE

Estic content.
Un taller que ha tingut molt poca durada, però en el que hem descobert moltes coses treballant intensament. Estem a una setmana de presentar i ens queda molta feina per fer. Com diem sempre ara ens faltaria un parell de setmanes per acabar de pulir qüestions d'interpretació, però el temps és el que és i no es pot allargar... L'alumnat ha fet una feina increïble... duent la història de Brecht a l'actualitat, convertint-se cada un d'ells i elles en la Coratge, en aquella persona que ha de sobreviure tot i la pressió en que ens trobem per culpa dels nostres polítics corruptes! 
Ens volen asseguts, diu una de les rèpliques de l'obra, però hem decidit que nosaltres no ens quedarem a la cadira, pujarem als escenaris per criticar la situació, el conformisme i fer veure a la gent que les persones hem de resoldre ser com som i queixar-nos quan el que ens fan els opressors no ens agrada!
Les nostres queixes comencen amb l'adaptació de l'obra, en mantenir l'esquelet però donant-li una lectura pròpia, actualitzada i sobretot realitzada per les persones que han participat d'aquesta formació, en la que hem pogut treballar el Gestus Social i el Distanciament de l'Efecte que ens fa més crítics com a espectadors.
La tragèdia de la misèria es a punt de començar (o de continuar) Aquí teníu les i els artistes.