El llenguatge de les Imatges.
L’ús de les imatges ens permet atansar un llenguatge nou i més universal a tothom, independentment de la seva cultura i el seu idioma.
Amb la paraula, algunes vegades deixem persones fora del procés de comunicació, com ara les persones més joves que encara no han après alguns conceptes i les persones oprimides que, degut a situacions socials no buscades, no han tingut l’oportunitat d’aprendre-les (persones migrades, persones amb diversitat sensorial...)
Al Centre du Théâtre de l’Opprimé de París naixen les primeres tècniques com els policies al cap, els policies i els seus anticossos, l’arc-en-ciel du désir, la imatge analítica, etc. que exploren la interioritat de la persona per fer sorgir l’opressió i dur-la a escena, fent-la visible a tothom; posant en imatge els opressors interns, opressors que, en el passat, van ser persones de carn i ossos que el protagonista aconseguí trobar i que estaven “amagades” al seu cap en forma d’imatges de prohibició, terror, seducció, impotència, etc...
Totes aquestes tècniques es basen en:
* una narració inicial del protagonista
* a la que segueix la construcció d’imatges proposades per ell o pel públic
* i successives improvisacions en un calidoscopi de relacions i de plans (real i simbòlic, fantàstic i grotesc... ) que permeten una exploració rica de suggestions.
 |
| EL TEMA |
 |
| EL JOC |
 |
| INSTAL·LACIÓ |
 |
| PARAULES GENERADORES |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada