Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 21 d’octubre de 2013

HISTÒRIA DE 2

No és fàcil, crec que cada vegada menys, portar una història a escena.
No és fàcil perquè, a mesura que em vaig fent gran, em vaig tornant més exigent i cada vegada m'agraden menys textos teatrals; he descobert que si no reflecteixen l'època que estem vivint, els problemes de les persones, si no són alguna mena de crítica a allò establert, si només són simples divertiments, no m'interessen.
Ara, aquest treball que hem construit amb el Joan i la M. José ha estat una experiència inoblidable, tant perquè és un text delicat que parla de les relacions humanes, com perquè parla d'una realitat molt propera a tothom que és la de l'educació dels adolescents i la violència en sentit ampli.

Puc dir, i ho dic amb la boca ben plena d'orgull, que he tingut l'oportunitat, el plaer i l'honor de treballar amb dues persones que ho han donat tot per construir aquesta història: 
Al Joan ja fa anys que el conec i sempre m'ha sorprés la seva presència, la seva capacitat per tirar endavant projectes teatrals, per defensar el teatre a Lleida i per creure que és una professió prou digna encara que no se'n pugui viure del tot.
A la M. José, l'he conegut de fa poc, però és com si la conegués de fa tant o més temps que al Joan. I la seva actitud damunt l'escenari com a actriu, (i com a dona, mare, esposa, com diu ella...) em referma en la meva creença que la il·lusió pot més que qualsevol dificultat i que la diversitat sempre suma.
De fet, dues persones compartint la seva passió: FER TEATRE, qualsevol altra cosa queda per a les persones envejoses i llenguallargues.
Està clar que tot ha de continuar treballant-se i millorar poquet a poquet i anar descobrint les petites històries que hi ha en aquesta Història de 2, però si alguna cosa tenia clara era que en la posada en escena calia donar rellevància als dos personatges, són ell i ella, amb les seves pors, les seves ràbies, les seves alegries i les seves tristors, qui ens expliquen la veritable història de tots dos i per això vaig apostar per l'opció de fer desaparèixer gairebé tot el decorat, deixant només una narració sonora que ens va construir el Xavi i un progrés temporal amb la llum que va dissenyar el Miki i que l'Alex va dur a tan bon terme.

Gràcies a tothom que heu participat d'aquesta creació i als que vau venir a veure-la i us vau poder emocionar amb nosaltres.

Us deixo algunes imatges més: