LLUMINS DE SEGURETAT

Llumins que ens poden il·luminar durant una bona estona.
AL RESCAT !

SOPA DE PEDRES

Com m'agrada aquesta foto!

Gairebé tant com tenir l'oportunitat d'explicar el conte als nens i nenes de les Escoles Bressol. 

Un conte que conec des que era petitot i que sempre m'ha fet pensar en el poder de fer les coses col·lectivament i compartir-les.

Ara, això sí, continuem esperant dels nostres mitjans informatius que donin les informacions correctament! 

Alumnes de l'Aula???... 

Home!  Tot i que em fa plaer continuar sent alumne de l'Aula, crec que hagués sigut millor que posessin el nom, no?

LA SOPA DE PEDRES

Totes les coses tenen una raó. 

Serendipitat és un descobriment o una troballa afortunada i inesperada. Es pot denominar així també a la casualitat, coincidència o accident. No s'ha de confondre amb l'anticipació o la ciència-ficció, on s'avancen invents molt més genèrics que gairebé tothom creu que probablement existiran algun dia.

De petit, escoltava un cop i un altre aquest conte en una cinta de k7 del xesco Boix, entre cançons d'animació i narracions. Aquesta història sempre em va captar l'atenció pel fet de compartir, d'ajudar-se mutuament...

Ara seré jo qui pugui compartir aquesta història amb el públic, nenes i nens d'escoles bressol, a qui acompanyaran els seus progenitors, per gaudir d'una estoneta divertida.

IDENTITAT MUTANT

En l'acte de crear, busquem donar identitat a una expressió que no existeix com a matèria orgànica, i ho hem de fer amb el nostre cos, amb la nostra veu; donant-los característiques que ja posseeixen però que mai havíem contemplat com matèria expressiva. Seleccionar un nom nou, una nova identitat, escrivint-la en un bloc, i afegint qualsevol informació addicional que vulguem a les pàgines següents, totes les opcions són benvingudes. No som recipients passius d'una nova identitat, ja comencem a representar-la en l'acte d'escriure el nostre nom i els nostres interessos.

SEMPRE ESTIC SENT

Cada dia és un nou dia 

i jo ja no sóc qui era fa unes hores. 

El meu ésser està esdevenint. 

No sóc mai, sempre estic sent.

Sóc allò que encara no sóc 

i també sóc allò que ja he deixat de ser.

En l’acte d’aproximar-me al ser, 

esdevinc allò que mai seré, 

perquè si esdevinc sent-ho, 

llavors estaré en trànsit 

cap a un altre ésser 

que encara no sóc ni seré, 

ja que sóc el primer 

i sempre en trànsit. 

Inevitablement. 

Es complicat? 
No, no ho és, 
llegiu-ho un altre cop...
i un altre...
 qui ho llegit ja 3 vegades? 
Sou encara la mateixa persona 
que éreu abans de llegir-ho ? 
Impossible!!!
(Hamlet i el fill del pastisser - A. Boal)

LES IDEES VENEN

Les idees venen, 












buscant-me, 

deformades, 
sense braços, 

ni ulls, 
ni nas. 
Em  desperten enmig de la nit, 

m’ataquen al final del dia, 

a la feina i al lleure, 

a casa i al carrer, 

tallant importants converses 
o quan estic a mig fer una copa.

COMBATRE L'ALIENACIÓ

Es curiós com algunes persones continuen estant de banda de l'art i la cultura més d'entreteniment, de "show bussiness"; la veritat és que, amb tot el dret del món, entenc que per no platejar-se coses, per continuar donant vida a un sistema que ens aliena, que ens manté allunyats de la presa de decissions, del criteri personal amb el qual ens hauríem de comprometre, però per al que no hem estat educats.

Només ens han educat en el consum (algunes persones continuem lluitant contra això) i ara hi ha sectors que intenten desvincular aquesta creació de necessitats en el gust del públic fent veure que és el públic qui decideix... Entenguem-nos! el públic adormit només reacciona a aquelles drogues culturals que els desperten momentàniament i els deixen igual d'adormits uns instants després, cal anar a buscar i, encara diria més, a construir un públic despert, amb criteri, que triï la cultura i l'art que vol consumir, i si decideix que només vol entreteniment, fantàstic!, però que sàpiga que ho tria sense que algú altre trii per ell de manera encoberta.

"Es preciso enfrentar el desafío de exiliarse del público para que el teatro subsista como arte, porque el público hoy se ha alienado en el cautiverio de la masa de los consumidores, de la superproducción industrial de los medios.

El teatro, el arte de la personificación, habrá de excluirse del mercado para reencontrar al espectador del que depende su subsitencia artística:  la PERSONA, que es la oposición radical a la MASA ALIENADA."

Luís de Tavira - Encuentro Mundial de las Artes (Valencia Octubre 2002)