Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 19 d’agost de 2011

LORCA - 75 ANIVERSARIO

SONETO DE LA DULCE QUEJA
Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua y el acento
que de noche me pone en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.

Tengo pena de ser en esta orilla
tronco sin ramas; y lo que más siento
es no tener la flor, pulpa o arcilla,
para el gusano de mi sufrimiento.

Si tú eres el tesoro oculto mío,
si eres mi cruz y mi dolor mojado,
si soy el perro de tu señorío,

no me dejes perder lo que he ganado
y decora las aguas de tu río
con hojas de mi otoño enajenado.








dijous, 18 d’agost de 2011

HA ARRIBAT L'ESTIU!

REVISTA PARA TI - (1945)
Bé, sembla que finalment ha arribat l'estiu i amb ell els mosquits, ja fa un parell o tres de nits que es fa difícil dormir tranquil, a causa de la calor insuportable que comença a fer i que aquest estiu encara no havia fet...
Per als que som contraris a tenir l'aire condicionat engegat tota la nit, per raons d'estalvi d'energia i/o de salut, ens toca patir o anar al tradicional ventall de padrina, perquè si deixes les portes i finestres obertes, entren les mosques i mosquits... a la gent més afortunada no els piquen massa, però sí que destorben a les primeres hores de la matinada - quan, finalment, ja s'ha pogut agafar el son - amb aquells zumzeigs fastigosos al voltant del nas o de les orelles...
Per a evitar-ho, no queda més remei que FLITAR... ja sigui amb el flit tradicional o amb els invents que s'endollen... Jo us deixo aquesta il·lustració perquè entengueu d'on prové la gènesi d'aquest verb...
FLIT, SIEMPRE MATA !

dimarts, 16 d’agost de 2011

Joueuse de Tympanon - automate

I la definitiva, una autèntica joia dels autòmats, no em digueu que no és una meravella !?!?!

Caja de música con bailarina

I vet aquí la musiqueta que li cal ballar... com m'agraden aquestes caixetes de música que aixecaves la tava i sortia una ballarina... per mi, de petit, era tot un misteri... sempre intentava guaitar què feia la ballarina mentre baixava la tapa quan es tapava de nou...

BALLARINA DE MENJADOR

Un bon dinar. Una bona companyia. Una bona estona de conversa. A ca la Marta!

Aquí podeu veure la ballarina de menjador abans de començar el seu espectacle! Fent uns quants estirament, no hi ha decorats, només un terra apte per ballar...


I aquí quan van portar el pastís ! Com podeu veure, el decorat canvia, i tot s'omple de color!!!

divendres, 12 d’agost de 2011

SAVIESA TOLTECA


SEGUINT AQUESTS 4 CONSELLS S'ACONSEGUEIX MÉS FELICITAT I PAU INTERIOR.

1- HONRA LES TEVES PARAULES – Parla amb honestedat, digues tan sols el que penses, no xafardegis dels altres...

2- NO SUPOSIS – No donis res per suposat, si tens algun dubte aclareix-lo. Suposar et fa inventar històries increïbles que només enverinen la teva ànima i que no tenen fonament.
3- NO ET PRENGUIS RES COM A PERSONAL – Aquell que t'ofèn és qui té el problema, el que et diguin els altres no podrà fer-te mal si tu no vols, el que surt de la teva boca és el que ets tu, el que els altres diuen o fan és una protecció de la seva pròpia realitat.


4- FES SEMPRE EL MILLOR QUE PUGUIS – Així mai podràs recriminar-te res, ni penedir-te de res.

dijous, 11 d’agost de 2011

RECORDANT EN IMATGES !!!!

Partituras para un Minuto de Silencio
¡Ay, Carmela!

El Funàmbul

French Chicken
Partituras para un Minuto de Silencio

dilluns, 8 d’agost de 2011

La huella de Carmela

MÀRIUS TORRES

Visita al Sanatori de Puig d'Olena (una mica decepcionant) lloc on va acabar la seva vida...  i a Sant Quirze Safaja per veure la tomba d'en Màrius Torres... un poblet ben bonic !




DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!


I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
Setembre 1936

CAP DE SETMANA A SANT FELIU

És tant bonic passar un cap de setmana en un lloc nou, amb amics, compartint estones amb unes bones converses... piscina i uns vinets...
l'única cosa més avorrideta és aquesta exigència d'haver-se de fer el llit quan vas de visita, però no només això, sinó que t'ho pengin en una pancarta enmig del carrer just quan arribes al teu destí...


Després la cosa ja es converteix en lo més normal del món, perquè tots tenim aquesta mena d'enllumenats al capçal del llit, o no ?

dimecres, 3 d’agost de 2011

LOCIÓN COLONIA ATKINSONS

QUÈ MAGNIFICS SÓN AQUESTS DIBUIXOS QUE SORTIEN A LES PUBLICITATS DE LES REVISTES!!!! Jo els trobo preciosos.
"Reconozco ese aroma aristocrático. Sabe elegir su perfume...!

Aquest, en concret, pertany a una revista que es deia PARA TI, de l'any 1946 i que devia equivaldre a qualsevol revista per a dones de les que es poden trobar en els quioscos avui dia... no sé massa bé quines hi ha, però no són les que parlen de les estrelles del cor (del fetge) això us ho puc assegurar... tot i que relegaven les dones al paper de netejadores, cuineres, cuidadores... en fi !!!

dimarts, 2 d’agost de 2011

Abilio Estévez – “Manual de tentaciones”

Noche. También existe la tentación de la noche. La tentación de la búsqueda sin tregua. Buscar. Sin remedio y sin esperanza. Nadie. Nada. Ni un lago como en los cuentos. Ni una sombra (ni una sola sombra).


 
Noche. Soledad. Ambas se resuelven en la tentación de la mano. La mano buscando lo imposible, encontrando lo tristemente posible, la mano perdida entre las sombras de la noche.

dilluns, 1 d’agost de 2011

36 MINUTS: LA IAIA

I així em vaig atansant al final de la meva vida, asseguda en un aeroport on duc a passejar el meu net que m’ha dit que volia un tanc per al seu aniversari. Està prop de casa l’aeroport, només em cal fer dues parades d’autobús i al menys, el nen no torna a casa amb la roba bruta i les sabates plenes de sorra, que cada vegada és un maldecap i una enrabiada quan el veu sa mare.


Poc a poc observo la gent que m’envolta, els nois que semblen noies i les noies que Déu sap el que semblen, acomiadant-se perquè un d’ells (que jo no sé si és el noi o la noia) se’n va de viatge, o retrobant-se desprès de molts dies de no saber res l’un de l’altre. Un moro que fa mots encreuats en un idioma que segurament no coneix, perquè només fa que mirar al cel per si Alà li dóna inspiració, que penso jo que Alà no deu saber cap paraula en castellà, o vestuasaber si al ser un déu van poder escapolir-se del rotllo aquell de Babel... un altre moro, molt guapet, però una mica més brut no para d’entrar i de sortir del vàter, pobretmeu! deu haver agafat una passa, això perquè no els avisen que l’aigua l’han de comprar que no es pot beure de l’aixeta, i uns quants vells que deuen tenir problemes de pròstata o vestuasaber perquè tampoc no paren d'entrar i sortir dels vàters.
Valdria més la pena que hagués comprat una novel•la de les del Marcial Lafuente Estefania, com les que llegia el meu home, que he vist que en tenien en aquella parada d'andròmines de segona mà... La que porto al bolso està molt atrotinada, ja... ja té 5 creuetes, vol dir que ja l’he llegida 5 vegades... casi me l’hauria de saber de memòria...
Algunes nits m’entren ganes de cridar que no calia fer tant camí per arribar fins on he arribat, per veure les coses que he vist i les que he viscut… Un tanc! I jo que li volia comprar un còmic del Carpanta, per a que sabés el que és passar gana. I vol un tanc! Que guapos estan els nois vestits de policies, el meu home estava tan guapo amb aquell uniforme, llàstima que no el va poder portar gaire temps. I la gana? Ara ja tens comestibles a tot arreu l’abast de la mà, però quan jo era una nena... si no fos per aquests policies que estant donant tombs amunt i avall aniria a agafar un grapat de caramels i me’ls posaria a la butxaca com aquesta quitxalla que surten tan feliços de la botiga de llaminadures.
Que poc costaria fer feliç a un nen si no tingués de tot. On s’és vist, un tanc… per a que deu voler un tanc… on ha après que s’ha de jugar amb tancs… potser preferiria que fos un nen amb pinta de nena i que li agradés jugar amb nines i amb nenes i no amb tancs, que poc sap el que és un tanc… el seu avi prou que li hagués explicat... si encara fos viu... Ves que n’és d’indecent la mort, democràtica això si, però indecent... Jo crec que estic malalta, em meravello per coses que desapareixen un cop les he pensat... la jove sempre em diu que repeteixo massa vegades les coses, deu ser veritat?