Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 24 de desembre de 2011

NESPRESSO I LA LLETJA

Fa uns dies, sopant a casa d'unes amistats, vam poder compartir una magnífica conversa sobre la Llotja i la programació en arts escèniques que s'hi fa, una programació que només pretén arribar a un sector social una mica "estereotipat" per dir-ho amb un eufemisme.
Que consti, abans de continuar, que a mi la Lletja m'agrada molt arquitectònicament com a Palau de Congressos, fins i tot diria que també com a espai escènic, però dubto de l'eficàcia de la seva programació perquè crec que està molt lluny de ser una bona programació, si parlem en termes de democràcia cultural.
Penso que hi ha un sector de persones que creuen que la cultura només és allò perquè (sigui quina en sigui la raó) no tenen accés als mitjans d'informació que els poden advertir que hi ha un altre tipus de cultura igual de bona (o millor fins i tot) i més accessible econòmicament parlant.
Penso també que els tipus d'espectacles que s'hi programen, que segurament estan molt bé (i jo n'he vist algun que estava molt bé) deixen de banda, degut potser a la gran difusió que se'n fa, la resta d'espectacles que es fan a la nostra ciutat... i que la gent que va a la Llotja (una immensa majoria) ho fan (amb tot el dret i això és inqüestionable) com un acte social, de prestigi, més que no pas com un autèntic acte cultural.

Doncs la conversa a casa de les meves amistats va ser molt i molt fructífera en el sentit de refermar-me en això que penso: aquesta és la cultura que ens volen imposar, que volen que consumim, igual que ens volen imposar la compra d'una cafetera Nespresso, com si al mercat no hi hagués res millor, més adequat, més econòmic i, en definitiva, més del nostre gust.
Com ens creen aquestes necessitats?, doncs adornant-ho tot plegat amb uns embolcalls bonics, de coloraines, com els que podem veure a les botigues de la Nespresso (a les quals segur que ens encantaria entrar i hi entrarem aquells que podem i volem decidir quan i com fer-ho igual que ho decidim a la Llotja); però no tenim en compte una cosa, i és que per a la majoria de persones que van a la Llotja o compren aquesta cafetera no es tracta d'una qüestió d'haver decidit quina cultura volen gaudir sinó que directament se'ls fa creure que és l’única cultura que poden consumir, aquesta que els ensenya a no pensar... a no qüestionar... a no decidir... aquesta que ens serveixen amb un embolcall bonic, de coloraines i amb la pretesa idea que serà la millor, i a més a més, reciclable... (permeteu-me que me'n rigui).
Un apunt final: us heu adonat que a la publicitat de la Nespresso ja ni tan sols s'han molestat en amagar que es tracta d'una maniobra americanitzadora, perquè ni tan sols l'han doblada al català, castellà o l’idioma que sigui...? BONES FESTES... o no tan bones si teníeu pensat regalar aquest tipus de cultura... o de cafetera !