És sorprenent (i acollonidor també) com, algunes vegades, hi ha parts del nostre cos que sembla que tinguin vida pròpia (i no parlo de la polla, com podria ser lo habitual).
Em refereixo als meus dits, i més concretament a la part que comprenen la segona i la tercera falange. Com si tinguessin vida pròpia, una energia que mai havia experimentat abans, els meus dits han seguit una geografia que ja havien explorat molts cops, però aquesta vegada tenien una força pròpia, com a punt d'explotar per dintre a causa de petites cristal·litzacions salines, i com si tota la resta del meu cos (polla inclosa) hagués deixat d'existir o estigués inert, i només existís per a mi aquesta geografia que tant estimo i que m'atreu com un imant, per recórrer-la només posant un dit rere l'altre i arrossegant-los lleument com si estiguéssin llaurant un territori verge... (ara l'Oriol diria "i al final, res!...em vaig despertar" però ningú es desperta quan encara no s'ha adormit)
No em digueu que no és com un expedient X?
1 comentari:
Potser huries de trucar al Fox Mudler!!
jejeje
Publica un comentari a l'entrada