Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 2 de setembre del 2010

VIATGE EN EL TEMPS

Ahir a la tarda vaig assistir a un moment inoblidable!
Si ja és meravellós compartir un cafè i una xerradeta amb amics, ahir va ser un dia per enregistrar en la memòria. M'explico, desprès d'enraonar una estoneta sobre ideologia, fundacions, llibres (gràcies per la dedicatòria), de la nostra feina, de projectes de futur... la Carme i el Ramon, em sorprenen amb una cosa que mai no havia sentit però que crec que ja mai més podré oblidar.
Em deixen sentir un disc en un gramòfon, una autèntica meravella, que devia causar sensació al bar on va estar durant molt de temps, abans de ser testimoni de les penúries de la guerra civil, perquè -com diu la Carme- el padrí del seu pare el va dur a l'esquena durant tota la guerra.



Jo havia pensat que era un estri que servia per fer bonic, però en veure el procés que s'ha de seguir per posar-lo en marxa... escollir una agulla d'una capseta que sembla un petit tresor (i que només serveix per una sola reproducció)

+

















Inmediatament després s'insereixen el mecanisme en el gramòfon, es neteja acuradament el disc, li donen corda a l'aparell i comença a sonar una peça magnifica del baríton català Emilio Sagi Barba que va nèixer el 1876...
La peça era molt heroica, era la romança de la sarsuela "El Huésped del Sevillano" del Maestro Guerrero, la que diu allò de: "Fiel espada triunfadora que ahora brillas en mi ma-a-no..." i que us poso...



El so magnific i transportador !!! Amb l'afegit del soroll del solc del disc mentre l'agulla passava per damunt del pols de tants anys.
No us podeu imaginar com els mecanismes del meu cervell van començar a elaborar imatges de temps passats, de com aquell baríton devia enregistrar la peça, de padrins i padrines que podien tenir accés a la música "culta" en un petit poble de la província de Lleida, de lo mudats que es devien posar per anar a ballar al so del gramòfon al cafè dels repadrins de la Carme.
Bé, un autèntic viatge en el temps.
Gràcies Carme i Ramon per fer-me partícep d'aquesta meravella !!!!

1 comentari:

Ma Carme Pallisé ha dit...

Jaume, m'ha posat molt contenta saber que una de les nostres "reliquies", com de vegades jo les anomeno, t'hagi produït sensacions i emocions tan agradables. De sempre aquesta, jo l'he vist a casa, i cada cop que sona un disc és un regal. Gràcies per l'article. Carme