dilluns, 29 de març del 2010
EL CAMI CAP A LA IMMORTALITAT
El camí cap a la immortalitat segurament no és gens fàcil. Per si de cas cal recordar que es tracta de buscar la immortalitat del record, de la imatge, no la immortalitat fisica, aquesta és impossible. La vida, com totes les coses bones del món, s'acaba un moment o altre. Per això és important haver deixat prou portes obertes, prou persones convençudes de que les portes que un ha obert sempre quedaran a disposició de tots aquells homes i dones que en vulguin traspassar el llindar.
divendres, 26 de març del 2010
SINTONITZEM???!!!
Necessito estar en sintonia amb aquells amb qui he de treballar, per això tendeixo a envoltar-me de gent que estimo i respecto i que, d'una manera o altra, també em fan sentir estimat i respectat. És, per mi, una premissa indispensable i indiscutible en aquest món tan competitiu i tan ple d'enveges i egoïsmes on, dia rere dia, desenvolupem la nostra tasca com a artistes.
dimecres, 24 de març del 2010
dimecres, 17 de març del 2010
LA DEFINITIVA
JAJAJAJAJA, Aquí una altra peça, o un tros de peça, perquè, com podeu imaginar, he tret els començaments ja que eren absolutament impresentables: no sé entrar a temps, no escolto a la meva acompanyant, i per si fos poc, faig un gall tremendo... però eh ! amb alegria... que del que es tracta és de passar-s'ho bé, collons!
LA IGNOMINIA D'UN EX-ACTOR QUE VOLIA SER CANTANT
Es curiós lo difícil que resulta observar-se a un mateix sense ser crític però és que ja he descobert que tinc un problema i és que com a bon representant del sexe masculí, no sé fer dues coses a la vegada, cantar i escoltar... si no, no s'explica!
divendres, 12 de març del 2010
SÓC POLIÈDRIC
La meva experiència professional és inseparable de la meva experiència personal, de totes aquelles coses que he viscut i que he après... tant en el món de les arts com en la vida quotidiana. Provinc d’una família humil, marcada per la bondat del meu avi, i la disposició social del meu pare i on les dones han jugat un paper fonamental tenint cura de tots nosaltres en tot moment.
Un amic m’ha dit que sóc polièdric com un calidoscopi, i jo voldria pensar que ho sóc per totes aquelles coses que em donen versatilitat, per totes aquelles coses que un bon dia algú em va ensenyar a fer i que, des de fa un temps, jo intento que aprenguin uns altres.
dimarts, 2 de març del 2010
LA MIEL
ME DEJASTE CON LA MIEL EN LA BOCA
Y UN BESO EN LOS LABIOS,
ESPERANDO TU AMOR...
AUNQUE DESPUÉS SUPE
QUE NUNCA IBA A SABOREARLO.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)