
Sembla que darrerament estem intentant assemblar-nos als nostres ídols, anem per la vida imitant a algú, volent assemblar-nos a algú, volent cantar com algú, ser enginyosos com algú, sense adonar-nos que allò que ens fa autèntics és precisament ser com som, com nosaltres mateixos, sense pretensions, humils i amb totes les virtuts i defectes que ens acompanyen a tot arreu, perquè lo cert és que allò que ens fa imperfectes i diferents és allò que ens fa especials.
Miguel de Unamuno ho va descobrir ja fa molts anys:
"Tus dichas sólo tú puedes cantarlas,
Sólo de ti pueden brotar tus notas;
más altas las habrá, más penetrantes,
más dulces y más puras, más sonoras,
más ricas y variadas, más intensas...
serán mejores, pero serán otras."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada