PÀNIC D'ESCRIPTOR

Passa el temps i no se t'acut cap idea.
Et sents confús.
No saps, no veus per on començar.
Els nervis et fan consumir
una cigarreta darrera l'altra,
una ungla darrera l'altra
fins que la sang t'envolta els dits
i et fan mal quan agafes el bolígraf.
Hi ha poc temps i no et surt res.
Tornes a pensar-hi,
el cap navega des d'aquí fins allà,
però un aquí i un allà sense concretar.
Et falta concentració.
I ho has de fer.
ARA.
T'agradaria tenir pàgines i pàgines
farcides de lletres,
encara que només fossin paraules soltes,
esborranys,
això ja seria un començament.
Però la pàgina resta blanca.
Blanca i buida.
I de sobte l'angoixa se't menja,
un altre cop.
Tems la situació coneguda.
Por no, terror!
La blancor et provoca terror.
Saps que aquesta pura blancor,
aquesta immaculada blancor,
algun dia s'omplirà de signes
que tu seràs capaç d'ordenar
i que tothom podrà reconèixer i desxifrar,
però ara està blanca, blanca, blanca...
Blanca i buida.