Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 9 de febrer de 2016

PREFIERO A AQUELLOS QUE DEDICAN SU ARTE A LA VIDA

Aquests dies assistim a unes situacions que ens parlen de com la caspa política, hereva del Franquisme, té POR. 
La ciutadania hem començat a manifestar les nostres opinions, estem deixant de ser vassalls d'uns governants que ens enganyen i ens roben per viure la seva vida a tot luxe a esquenes nostres.  I hem començat a votar a persones i organitzacions més justes en termes socials... La gota que fa vessar el vas sempre està a punt però sembla que mai acaba d'arribar.
Mentre assistim a declaracions de periodistes (o algo similar) públiques, en obert, a la televisió, que amb gran complaença diuen que "si tinguéssin una escopeta assassinarien a determinades persones", veiem com són detinguts dos titellaires que, en un món de ficció, fan treure un cartell a un titella en contra del poder. I resulta que això, a les altes instàncies els sembla perillós... 
Que l'aristocràcia i la burgesia robi al poble, no, però que el poble es queixi d'aquests robatoris és un delicte. ON ESTEM?
Que un grup falangista pugui anar a explicar en què consisteix la seva organització a una escola ho tolerem, però que en un espectacle de putxinel·lis es queixin els titelles no. ON VIVIM ?
Que la policia pugui anar a ensenyar les seves armes i com es fan servir a una escola ho tolerem, però que un putxinel·li li foti una cleca a un altre putxinel·li no?  ON ANIREM A PARAR.
Es que la classe governant ha perdut la xaveta, i amb ella tots els seus sequaços, però ja us dic el per què: tenen por que la gent del poble comencem a reclamar els nostres drets, perquè si ho fem de debò ells perdran tots els seus privilegis, i això no ho poden tolerar, són massa anys des del cop d'estat del 36 que aquestes famílies viuen del nostre treball i a costa nostra, i no ho volen deixar anar... no són tontos del tot !
Avui mateix, per fer-me passar la indignació obro un llibre i mireu la cita que trobo al primer full:
"2008, 2009, 2010... La noche cae sobre el mundo. ¿QUé hacer?¿Callar? Siento un sincero respeto por todos aquellos artistas que dedican su vida a su arte: ése es su derecho o su condición. Pero prefiero a aquellos que dedican su arte a la vida." "La estética del oprimido"- Augusto Boal.



diumenge, 7 de febrer de 2016

PARLEN LES PARETS - MAIG FRANCÈS

Durant la revolta estudiantil de Maig del 68, a París (any en què la joventut marcà el món com mai ho havia fet abans), un eficaç medi per a la difusió de las idees van ser les parets de la Ciutat.
Algunes de les frases que van aparèixer les coneixem fins avui, perquè han quedat en la memòria col·lectiva com un signe d’esperança, de voluntat llibertària, d’energia jove, coses que permanentment tirem a la brossa o en prescindim. 
Recupero algunes d’aquestes frases, que crec que hauríem de revalorar i assimilar per posar-nos en marxa i començar les nostres accions particulars de lluita contra la violència de classe, i contra la violència d’Estat.
Les "firmes" indiquen el lloc de París on va aparèixer la frase.


"Les parets tenen orelles. Les vostres orelles tenen parets"  - Ciències Polítiques
"Les barricades tanquen els carrers però obren el camí"  - Censier
"És necessari explorar sistemàticament l’atzar" - Censier
"La acció no ha de ser una reacció sinó una creació"  - Censier
"Camarades: proscrivim els aplaudiments, l’espectacle és a tot arreu" - Nanterre
"Cal dur amb un mateix un caos per posar en el món una estrella que dansi.” (Nietzche)"  - Odeón
"No és l’home, és el món qui s’ha tornat anormal (Artaud)" - Nanterre
"No és una revolució, majestat, és una mutació"  - Nanterre
"El patriotisme és un egoisme en massa"  -  Sorbona
"La burgesia no té cap altre plaer que el de degradar-los tots" - Fac. de Dret – Assas
"La imaginació no és un do, sinó l’objecte de conquesta per excel·lència (Breton)"  -  Condorcet
"La nostra esperança només pot venir dels sense esperança.” -  Ciències Polítiques
"Aquells que tenen por estaran amb nosaltres si ens mantenim ferms."  -  Fac. de Medicina
"Prohibit prohibir. La llibertat comença amb una prohibició."  - Sorbona
"Canviar la vida. Transformar la societat."  -  Ciutat Universitària
"Contempla el teu treball: el no-res i la tortura formen part d’ell." - Sorbona
"La novetat és revolucionària, la veritat també."  - Censier
"Volem les estructures al servei de l’home i no l’home al servei de les estructures. Volem tenir el paler de viure i mai més el de malviure.”  - Odeón
"Un policia dorm en cadascú de nosaltres, és necessari matar-lo." - Censier
"I no obstant, tothom vol respirar, i ningú pot respirar, i molts diuen “ja respirarem més tard”, però la majoria ni moren perquè ja estaven morts abans.”  - Nanterre
"La revolta i només la revolta és creadora de llum, i aquesta llum nomé pot agafar tres camins: la poesia, la llibertat i l’amor. (Breton)"  - Fac. de Dret – Assas
"L’acció permet superar les divisions i trobar solucions. L’acció és al carrer."  - Ciències Polítiques
"Per poder discutir la societat en què vivim cal que sapiguem abans discutir-nos a nosaltres mateixos.”  -  Odeón
"No hi ha pensament revolucionari. Hi ha actes revolucionaris."  - Nanterre
"Oblidin tot el que han après i comencin a somiar.” - Sorbona
"Descordin el cervell tan sovint com la bragueta.”  - Odeón
"Lo Sagrat: vet aquí l’enemic."  -  Nanterre

"Em proposo inquietar les persones. No venc el pa sinó el llevat.”(Unamuno) - Odeón
"Mutació renta més blanc que Revolució o Reformes." - Censier
"La poesia es al carrer." - Calle Rotrou
"No volem un món on la garantia de no morir de fam es compensi per la garantia de morir d’avorriment.” - Odeón
"Si allò que veuen no els resulta estrany, la visió és falsa.” - Sorbona
"La bellesa serà convulsiva o no serà. (Breton)" - Sorbona
"Un pensament que s’estanca és un pensament que es podreix." - Sorbona
"Siguin realistes: demanin lo impossible." - Censier

Pas de replâtrage, la structure est pourrie.
Traducció: No le pongas parches, la estructura está podrida.

Ceux qui font les révolutions à moitié ne font que se creuser un tombeau.
Traducció: Los que hacen las revoluciones a medias no hacen más que cavar sus propias tumbas.

On ne revendiquera rien, on ne demandera rien. On prendra, on occupera.
Traducció: No vamos a reivindicar nada, no vamos a pedir nada. Tomaremos, ocuparemos.

Le patrón a besoin de toi, tu n'as pas besoin de lui.
Traducció: El patrón te necesita, tú no necesitas al patrón.

On achète ton bonheur. Vole-le.
Traducción: Están comprando tu felicidad. Róbala.

Francia, Mayo del 68
Mayo del 68 fue el crisol en el que se fundieron todos los síntomas del malestar que arrastraba la sociedad francesa. De una parte, la nueva conciencia social de determinados sectores de las clases medias que fueron atraídas por las tesis tercermundistas desde el conflicto de Argelia (1954-1962), y que habían encontrado su proyección en la guerra de Vietnam. Por otra, el creciente distanciamiento de amplios sectores de la sociedad francesa, respecto del régimen paternalista, y con fuertes ribetes autoritarios del general Charles De Gaulle. Pero al mismo tiempo el alejamiento respecto de la izquierda tradicional, representada fundamentalmente por el Partido Comunista Francés, que se mostraba anclado en una posición acomodaticia dentro del orden social establecido después de la Segunda Guerra Mundial.
El movimiento francés de 1968 encuentra su precedente histórico en la Comuna de Paris (1871). Esa efímera conquista de los obreros franceses dejó sentados los principios autogestionarios (sujeción a la decisión de consejos y asambleas) que habrían de servir de base a la organización estudiantil un siglo más tarde.
La movilización que despertó en Francia a raíz de la guerra de Argelia, sensibilizó fuertemente a la sociedad; y dejó el terreno fértil para el surgimiento de una Nueva Izquierda (Nouvelle Gauche). 

El 3 de mayo de 1968 la Universidad de la Sorbona de París bullía por la agitación, los estudiantes de Nanterre habían intentado participar en la manifestación obrera. El rector llamó a la policía y el edificio fue desalojado. Los estudiantes invadieron el Barrio Latino, y en la noche del 3 al 4 de mayo las calles se llenaron de barricadas y enfrentamientos con la policía.
Ante la persistencia de la agitación estudiantil, el 13 de mayo las grandes centrales sindicales llamaron a la huelga general bajo el lema "alto a la represión, libertad, democracia, viva la unión de obreros y estudiantes". Se abría una nueva dinámica en la que sectores del mundo obrero se incorporaban a la revuelta inaugurada por los estudiantes.
Para el día 20 de mayo Francia se encontraba paralizada, hasta el extremo de llegar a escasear los artículos de primera necesidad, la gasolina y el suministro eléctrico, se produjo un auténtico vacío de poder. El gobierno y los partidos tradicionales, incluido el PCF, estaban desbordados por una situación cuyas raíces y dimensiones no llegaban a comprender. 
El 25 de mayo, sindicatos, organizaciones empresariales y gobierno firmaron los acuerdos de Grenelle, que recogían la aprobación de un salario mínimo garantizado y el reconocimiento de ciertos derechos sindicales. En los días subsecuentes se llegó al punto de que el presidente de la República disolviera la Asamblea Nacional y convocara a elecciones, con el objeto de salir del impasse provocado por el vacío de poder. El reto fue aceptado por la izquierda tradicional.
A partir de este momento la situación empezó a normalizarse. El 12 de junio se prohibieron todas las manifestaciones y los grupos de la extrema izquierda fueron disueltos por decreto. El 16 de junio, los estudiantes volvieron a las aulas de la Sorbona. El 23 se celebraron las elecciones, resueltas con una clara derrota de la izquierda y el triunfo de los gaullistas y sus aliados; finalizando así el mayo del 68 francés.
Se considera que el movimiento de mayo del 68 fracasó como revolución en virtud de que no se produjo la sustitución radical del viejo orden político. Pero transformó a la sociedad francesa, cambió pautas de comportamiento, introdujo nuevos valores, reconoció los derechos de la mujer, la liberalización de las costumbres, la democratización de las relaciones sociales y generacionales, incluyendo la disminución del autoritarismo en la enseñanza.

Font del text:
http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/html/mov68/francia.htm