quan alguna cosa et ronda pel cap.
No ho és.
"Quan mires molt de temps un abisme,
l'abisme també acaba mirant dins teu"
Nietszche.
Caure en un buit profund,
mentre tot al teu voltant sura,
mentre les flors continuen creixent
i el sol continua sortint,
dia rera dia.
No és fàcil girar el cap
quan tens el futur al davant.
Ni cal fer-ho.
Sóc un home de present,
no tinc tendència a mirar enrera
i alguns cops penso que ho hauria de fer,
aturar-me,
observar el que hi ha a la meva esquena,
aclucar els ulls per reconèixer
aquelles imatges que naixen dins meu,
acomiadar-les,
i continuar el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada