darrera la finestra,
com glaça l'aire
l'eixida matinera
del buf de la gent.
Camino
gairebé d'esma
vers cap destí,
amb un dolor
molt persistent.
Gaudeixo
d'aquesta boira
que em dóna el Sóc
i em fa sentir
irreverent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada