Ara que fa un any...
Un any que vam anar a fer un beure,
que m'explicaves l'experiment,
que em vas fer partícep
d'un art en moviment.
He de dir-te, amic meu:
Gràcies pel creixement.
Ara que fa un any...
Un any de les teves classes,
que m'explicaves l'essència,
que m'invitaves a descobrir l'art
com a proposta d'un teatre diferent.
He de dir-te, amic meu:
Gràcies per l'ensenyament.
Ara que fa un any...
Un any que ens vam conèixer,
que transitem plegats per un món obscur,
de títol: "creadors de productes",
contingut: buit d'ànima,
amb epíleg: no pensar.
He de dir-te, amic meu:
és necessari que ens entenguin?...
Sempre hi haurà algú que somriurà,
que portarà l'estigma,
I et dirà, gràcies...
Per fer reviure la puresa
I fer-la essencial.
Al meu amic Jaume Belló.
Pd. Gràcies per fer-me sentir realitzada, com a companya, com amiga... I una mica com a artista. Yasmina.
1 comentari:
Deu n'hi do!!!!!!
Adonar-te que vivim en un mon on només conta el resultat final i no el procés... es com esdevenir conscient que només importa la mort, i no el camí que fas per la vida!!
Publica un comentari a l'entrada